Ahir, al macrojudici, va acabar de testimoniar Manuel Castellví, cap de la Comissaria general d'Informació dels Mossos. Ho va fer sense els nervis ni la verborrea del dijous passat. Com si hagués assajat amb algú, vaja. I va matisar moltes de les coses que havia deixat anar. Per exemple, que «no es preveien actes de violència» o que van fallar totes les previsions i dispositius de seguretat, no perquè s'hagués produït més violència de l'esperada, com semblava que havia dit dijous, sinó perquè «els grups radicals no es van organitzar com es pensaven que farien». En definitiva, que els Mossos volien complir el mandat judicial. Això mateix ho va subratllar el testimoni que va seguir, Emilio Quevedo, comissari en cap de la Planificació de la seguretat, tot aplanant el camí del major J. L. Trapero, si dijous testifica (ell volia un comanament operatiu i no una figura política com De los Cobos). El fiscal Zaragoza volia saber si Forn havia canviat els criteris de Baiget, conseller d'Interior dimitit, i la dimissió d' Albert Batlle, director dels Mossos, substituït per Pere Soler. No se'n va sortir ni tampoc de si tenia alguns informes que no havia de tenir. El 20-IX s'enviaren diferents unitats de suport a la Conselleria d'Economia per permetre la sortida de la comitiva judicial amb la BRIMO que arribà a migdia i amb un helicòpter quan van saber que hi havia armes als vehicles de la GC. Li va deixar ben clar que el Cos de Mossos volia seguir el mandat de Magistratura al marge dels anhels polítics. Vam saber què va ser el dispositius «Àgora» anterior al 6/7-IX (per vigilar edificis institucionals i persones), que en una jornada electoral normal es mobilitzen 3.500 mossos i l'1-O treballaren 7.850 i que les BRIMO no es van dedicar al referèndum perquè aquell dia hi havia altres manifestacions (una d'anarquista, una altra de contrària al referèndum i encara dues més). Gosà corregir el fiscal: no era adequat parlar de tres dispositius perquè estaven coordinats. Ah!, es van visitar tots els centres, s'alçaren 4.000 actes i s'identificaren 2.000 persones responsables.