13 de març de 2019
13.03.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

Doble rebregada a Puigdemont

L'expresident diu que tornarà si és escollit eurodiputat i acusa Urkullu de mentir en el judici del procés

13.03.2019 | 00:55
Carles Puigdemont, al Parlament Europeu, a principis de març.

L'expresident de la Generalitat i candidat de JxCat a les europees, Carles Puigdemont, es va comprometre ahir a tornar a Catalunya si el trien eurodiputat en les eleccions del maig vinent, en assegurar que amb l'acta tindria «immunitat» a tota la Unió Europea, inclosa Espanya.

En una entrevista a Rac1 va assegurar que la immunitat comença quan un és elegit eurodiputat, i més concretament quan es comuniquen els resultats de les eleccions. Puigdemont haurà de tornar a Espanya per acatar primer la Constitució espanyola davant de la Junta Electoral Central, amb seu al Congrés, per rebre després l'acta d'eurodiputat (si finalment guanya un escó en les properes eleccions europees del 26 de maig), la qual cosa podria implicar la seva detenció abans de gaudir de la immunitat parlamentària que tenen els eurodiputats.

Així s'estableix en l'article 224.2 de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg), en què s'assenyala que «en el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la Junta Electoral Central».

En aquest procés, i encara que no és necessari recollir l'acta personalment, sí que s'obliga a complir en persona el tràmit d'acatament de la Constitució espanyola, segons han assenyalat diverses fonts parlamentàries consultades per Europa Press.

L'acatament és un pas «previ i necessari» per obtenir l'acta, que és «indelegable» i, per tant, ha de fer-se presencialment a Madrid, afegeixen les fonts. El procés per ocupar un escó al Parlament Europeu es produeix en dues fases i es basa en el que marca la llei electoral nacional, cosa que en el cas d'Espanya implica que l'acta s'ha de recollir al país, en aquest cas a la Junta Electoral Central.

És la Junta Electoral qui verifica que es compleixen els requisits i valida la llista d'eurodiputats que posteriorment comunica a l'Eurocambra. Després, a Brussel·les o Estrasburg, l'eurodiputat reconegut per la Junta Electoral i pel Parlament Europeu ha de fer altres tràmits, com presentar la declaració d'interessos financers i la d'incompatibilitats.

Fonts del Parlament Europeu contradiuen Carles Puigdemont i afirmen que l'Estat espanyol tindrà l'última paraula a l'hora de decidir si pot prendre l'acta d'eurodiputat si surt escollit en les eleccions del maig: «Si et presentes per Espanya, has de fer el que et demana la llei electoral espanyola».

La CUP no se'n fia

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez va demanar ahir a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que no menyscabi més la seva «credibilitat» i la del Govern català dient que si és elegit eurodiputat, tornarà de Bèlgica, després de no haver tornat malgrat haver-ho promès quan va ser candidat a la presidència de la Generalitat en les últimes eleccions catalanes.

Puigdemont també es va referir al relat ofert per Urkullu sobre el 26 d'octubre del 2017, quan Puigdemont es va fer enrere en la seva decisió de convocar eleccions per evitar que s'activés l'article 155 de la Constitució i va donar llum verd a la declaració unilateral d'independència al Parlament.

«No va ser així», va matisar Puigdemont, abans d'afegir: «Estic convençut que Urkullu, quan expliqui la integritat de les converses, sabrà que a l'únic acord que jo estava disposat a arribar era convocar eleccions si hi havia garanties explícites que no s'aplicaria el 155, si es retirava la policia enviada extraordinàriament a Catalunya per fer por, si s'aixecava la intervenció de les finances de la Generalitat i si es parava la repressió».

Segons Puigdemont, «aquestes eren les condicions» perquè ell signés el decret de convocatòria d'eleccions i frenés la declaració d'independència, però en aquell moment «aquestes condicions no es donaven».

A Urkullu «li falta una part de la memòria o del relat», va assenyalar l'expresident, que va recordarque aquell dia va activar «tots els ressorts d'intermediació que tenia a l'abast», que no passaven «només» pel lehendakari, i a tots els va dir «el mateix».

El Govern basc defensa Urkullu

El portaveu del Govern Basc, Josu Erkoreka, va assegurar que allò que el lehendakari, Iñigo Urkullu, va afirmar en la seva declaració en el judici al procés està «perfectament documentat» de «principi a fi» i que aquests documents es faran públics quan conclogui el procediment judicial.

El portaveu del Govern Basc va assegurar que «no és habitual» en el lehendakari «constatar errades de memòria», ja que segons va precisar és una persona amb una «memòria envejable».

A més va subratllar que allò declarat per Urkullu està «perfectament documentat en la seva integritat» i que la intenció és que es faci pública tota aquesta documentació quan conclogui el procediment judicial.

De fet va afegir que aquells documents que suporten allò dit per ell ja estan dipositats en tres institucions -la Fundació Sabino Arana, l'Arxiu Històric d'Euskadi i el Monestir de Poblet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook