La declaració de l'excap dels Mossos d'Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, és el plat fort de la sessió d'aquest dijous al Tribunal Suprem. El que fou responsable de la policia catalana fins l'aplicació del 155 està investigat a l'Audiència Nacional per rebel·lió (li demanen 11 anys de presó i està pendent de judici).
19.07h h
Marchena suspèn la sessió fins dimarts
18.07h h
Trapero detalla que tenien un pla a punt dos dies abans de la DUI per detenir el Govern si els ho ordenava la justícia
L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha explicat que dos dies abans de la declaració d'independència ja tenien a punt un dispositiu per detenir l'expresident Carles Puigdemont i els consellers si els ho ordenava la justícia. A preguntes del lletrat de Forn, Xavier Melero, el major ha explicat que a les dues del migdia del dia 27 d'octubre va trucar el fiscal en cap i el president del TSJC per dir-los que, en vistes del que havia passat al Parlament i "desconeixent la transcendència jurídica" dels fets, es posaven a la seva disposició. "Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l'òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d'acció", ha explicat. Ara bé, ha deixat clar que ells ja havien previst la situació i que tenien el pla a punt des de dos dies abans.
17.49h h
Trapero nega que el Govern donés directrius d'actuació als Mossos per a l'1-O
L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha negat que el Govern donés directrius d'actuació al cos per a l'1-O. El lletrat de Forn, Xavier Melero, ha preguntat si en la reunió que es va produir el dia 28 de setembre amb l'expresident, Carles Puigdemont, l'exvidepresident, Oriol Junqueras, i l'exconseller, Joaquim Forn, es va donar alguna "instrucció" perquè modifiquessin o canviessin les pautes d'actuació del cos.
"No, això no", ha dit Trapero. També ha negat que els donessin cap pauta ni suggeriment sobre si calia preservar la pau social per sobre del compliment de l'ordre del TSJC d'aturar el referèndum. "No ens donen cap pauta, ens van dir que féssim la nostra feina", s'ha limitat a explicat. Melero, però, no ha preguntat sobre si Trapero va demanar a Puigdemont que desconvoqués el referèndum, com havien declarat prèviament dos comissaris del cos. També ha dit que Forn no va donar cap indicació el dia del referèndum.
16.24h h
Marchena no deixa a la fiscalia preguntar a Trapero sobre les reunions amb Puigdemont abans de l'1-O
El president del tribunal, Manuel Marchena -després d'una deliberació amb la resta de membres- ha decidit no deixar a la fiscalia preguntar a Trapero sobre dues reunions que va mantenir amb Puigdemont i membres del Govern dies abans del referèndum. El tribunal, per unanimitat, considera que com que la fiscalia no ha demanat aquest testimoni -i en aplicació de l'article 708 de la Lecrim- preguntar aspectes que no ha plantejat l'acusació que l'ha demanat (en aquest cas, Vox) "desborda els límits dels desenvolupament de la prova". Encara tenen opció de preguntar sobre aquestes reunions les defenses que han sol·licitat el testimoni del major: la de Sànchez, Cuixart i Forn.
16.00h h
Trapero continua amb la seva declaració
13.53 h
Marchena atura la sessió
L'interrogatori a Josep Lluís Trapero es reprendrà a les 16.00 hores.
13.36 h
Trapero defensa que el dispositiu de l'1-O «no tenia altra finalitat» que complir l'ordre judicial
Trapero ha defensat -a preguntes de la fiscalia- que l'operatiu dissenyat pel cos per a l'1-O no tenia "altra finalitat" que complir les instruccions de la fiscalia i del TSJC. Ara bé, en tot moment ha remarcat que l'ordre s'adreçava conjuntament a Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. "Ens hauria encantat més resultats, hi havia els que vam poder entre tots", ha dit Trapero, per remarcar que entenia que la responsabilitat era compartida. A més, ha explicat que ens les reunions de coordinació amb la resta de cossos -a les que anava el seu segon, el comissari Ferran López- van "pactar" que els dies previs l'actuació seria de Mossos i que l'1-O "el gruix de l'ordre públic" requeia en Guàrdia Civil i CNP, perquè tenien 6.000 agents vinguts d'arreu i els Mossos només entre 800 i 1.000 (d'ordre públic).
13.23 h
Trapero acusa Forn d'actuar amb «un punt d'irresponsabilitat» quan va dir que els Mossos permetrien votar l'1-O
Trapero, ha acusat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn d'actuar amb "un punt d'irresponsabilitat" quan va declarar el 19 de juliol que els Mossos permetrien que els ciutadans votessin "amb normalitat" l'1-O. "Són unes manifestacions que encaixen molt malament, especialment quan els dies avancen i arriben ordres judicials concretes", ha manifestat. Trapero ha recordat que aquelles declaracions van desembocar amb un comunicat a iniciativa del cos per dir que "no estaven d'acord" amb el conseller. "Al final és un polític i fa el que creu però penso que hi havia un punt d'irresponsabilitat, però el cos té la força que té", ha manifestat. També creu que l'antecessor de Forn, Jordi Jané, va dimitir al juliol del 2017 perquè no volia "córrer cap risc" per la "deriva política". "Estàvem incòmodes els dos i en parlàvem feia temps", ha reconegut. També creu que aquest motiu va forçar la sortida del director de la policia, Albert Batlle.
{C}{C}
12.56 h
Trapero sobre De los Cobos: «Creia que la figura del coordinador era més un òrgan de tipus polític i no operatiu»
Trapero ha explicat que va comunicar directament al fiscal en cap que no compartia la designació del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l'operatiu de l'1-O. Segons ha dit, veia que era un càrrec "de tipus polític" i que no tenia experiència "operativa". Per això, ha dit que va enviar un comunicat intern a tot el cos el 23 de setembre per dir que no es compartia el criteri del fiscal José María Romero de Tejada perquè hi havia "intranquil·litat" al cos perquè es pensaven que estaven sota ordres d'un coronel que no era "un comandament natural". Tanmateix, ha afirmat que es va "respectar" des del primer moment la designació de Pérez de los Cobos. "Una cosa és considerar que no venia del món operatiu i creure que hi havia milers de persones entre els tres cossos amb més experiència i una altra diferent és no acceptar l'ordre de la fiscalia", ha assenyalat.
11.49 h
Trapero sobre la violència durant el 20-S
Trapero, en ser preguntat pels "fets violents" del 20-S, ha afirmat que aquell dia va tenir coneixement del llançament d'alguna ampolla d'aigua als mossos, "alguna empenta" i "evidentment" el que va passar amb els cotxes de la Guàrdia Civil.
11.41 h
El Coliseum, alternativa per "estalviar temps"
Trapero ha dit que la sortida que es va produir pel teatre Coliseum en cap cas va ser perquè consideressin que el cordó fos "insegur", al marge -ha dit- de la "percepció de la Guàrdia Civil i la secretària judicial. Ha justificat que era per "estalviar temps". Segons ha relatat, quan la comitiva comunica que ha acabat la feina, el cap de mediació dels Mossos, Xavier Pastor, li comunica que han trobat una "sortida alternativa" per la planta 2 de la conselleria. "Em vaig molestar perquè jo havia preguntat abans si hi havia sortida alternativa i em va dir que no", ha explicat. Llavors, i arran de la trucada del jutge, ha detallat que va parlar amb l'inspector i li ofereixen a la secretària l'alternativa de sortir per allà. "Era per estalviar-nos el temps de tornar a muntar el cordó", ha dit.
11.39 h
Trucades amb Sànchez i Barrientos
A preguntes de Vox, també ha reconegut que va mantenir trucades amb el llavors president del TSJC, Jesús María Barrientos, el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada. Amb Sànchez ha dit que n'hi va haver "diverses", i també alguns "intents". La primera trucada amb Sànchez ve precedida de l'avís de l'exconseller Forn, que li va dir que el trucaria perquè estava "mediant". "Em truca i em diu que en la mesura que pugui i amb la gent que té pot intentar ajudar", ha explicat.
11.36 h
Dispositiu Àgora
A preguntes de l'acusació popular, Trapero ha explicat en què va consistir el dispositiu Àgora, que es va començar a treballar al juliol davant del fet que a Catalunya "es vivia una època de certa tensió social, on passaven incidents sobretot en concentracions i manifestacions de grups antagonistes, persones que feien pintades i escratxes". "Era previsible que anés en augment i es dissenya un dispositiu governatiu", ha dit, amb l'objectiu de protegir persones i dependències institucionals de la Generalitat, de l'Estat i del Poder Judicial.
11.34 h
Trapero defensa la seguretat del cordó policial
Josep Lluís Trapero ha defensat al Tribunal Suprem que el cordó policial que van muntar el 20-S a la nit per facilitar la sortida de la secretària judicial era "segur". Ha recordat que estava format per agents antidisturbis, amb un altre cordó de voluntaris que impedien el contacte directe entre manifestants i policies i amb una vintena d'agents de paisà que també acompanyarien la comitiva dins de la "càpsula". Ha relatat que el van desmuntar perquè des de la comitiva els informaven que tenien problemes tècnics per clonar ordinadors i que podia "durar hores". Després, Trapero ha dit que van oferir "l'alternativa" pel teatre Coliseum per "estalviar temps" i no haver de tornar a muntar el passadís de la Brimo. També ha explicat que "s'implica personalment" en el dispositiu després de trucades del president del TSJC, Jesús María Barrientos, "preocupat" per les imatges que veia.
{C}{C}
11.21 h
Vox, primer a interrogar Trapero
Trapero ha començat contestant a l'advocat de Vox Javier Ortega Smith sobre els fets ocorreguts el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d'Economia de la Generalitat.
11.19 h
Trapero anuncia que respondrà a les preguntes de totes les parts
L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha anunciat que respondrà com a testimoni a les preguntes de totes les parts al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. Per la seva condició d'investigat per l'Audiència Nacional, es podria haver acollit al seu dret de no declarar, com han fet altres testimonis que estaven investigats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Tot i això, ha optat per respondre les preguntes de totes les parts. El major declara al Suprem vestit de paisà i acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau, que ha intentat intervenir al principi però el president, Manuel Marchena, li ho ha evitat. Marchena ha puntualitzat que només podia dir a Trapero quina pregunta pot contestar i quines no.
11.16 h
Torn de Trapero
Comença un dels interrogatoris més esperats del judici 1-O.
11.01 h
'exdirectora de serveis de Presidència nega cap "compromís de despesa" amb Unipost i la CCMA
L'exdirectora de serveis del Departament de la Presidència Teresa Prohias ha assegurat aquest dijous al Tribunal Suprem que no hi ha hagut cap "compromís de despesa" ni amb Unipost ni amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en relació al referèndum de l'1-O, perquè no hi havia cap "expedient de contractació". Sobre la campanya 'Civisme', ha recordat que va quedar "deserta" i que només hi havia un expedient de contractació per a la inserció en mitjans, no sobre el disseny, que es va fer amb "mitjans propis". Prohias ha desvinculat aquesta campanya de l'anunci de les vies del tren que es va emetre a la CCMA. També ha dit que la campanya del registre de catalans a l'exterior es va facturar però no abonar. El pagament es va suspendre perquè van saber que el jutjat d'instrucció 13 investigava la campanya.
10.21 h
Trapero arriba al Suprem
L'excap dels Mossos d'Esquadra, el majors Josep Lluís Trapero, ha arribat al Tribunal Suprem. La seva declaració estava prevista per a les 11 del matí.
{C}{C}
10.08 h
Antoni Molons s'acull al seu dret de no declarar
L'exsecretari de Difusió de la Generalitat i actual secretari de Comunicació, Antoni Molons, s'ha acollit al seu dret de no declarar al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem per la seva condició d'investigat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Molons estava demanat com a testimoni per la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i la defensa de Jordi Turull. Molons va ser detingut per la Guàrdia Civil el 15 de març del 2018 en el marc d'una operació ordenada pel jutjat 13. Aquell mateix dia, agents de la Benemèrita van escorcollar el seu domicili i el seu despatx al Palau de la Generalitat.
