15 de març de 2019
15.03.2019

Algunes defenses demanen que no es veti l'exhibició de vídeos al judici

Lletrats dels presos presenten queixes formals per denunciar els "pals a les rodes" de Marchena

15.03.2019 | 11:55
Algunes defenses demanen que no es veti l´exhibició de vídeos al judici

Diverses defenses dels líders independentistes en presó preventiva s'han coordinat per presentar queixes formals aquest divendres davant del president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, per demanar que no veti l'exhibició de vídeos durant l'interrogatori dels testimonis. El tribunal va acordar que no deixaria exhibir documents audiovisuals durant aquesta fase i va argumentar que els vídeos ja es podran veure més endavant, durant la fase de la prova documental del judici. Els lletrats han avisat en un comunicat que la setmana que ve serà "indispensable" projectar material audiovisual durant la compareixença d'agents de la Guàrdia Civil, per poder contrastar les imatges amb els fets narrats pels testimonis, i han denunciat que Marchena els està posant "pals a les rodes".

Entre els lletrats que s'han queixat hi ha l'equip de defensa de Cuixart, el de Dolors Bassa i el de Raül Romeva i Oriol Junqueras, entre d'altres. També està preparant un escrit en aquests termes l'equip de defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, encapçalat pel lletrat Jordi Pina.

Fins ara, han fet públics els seus arguments les defenses de Cuixart, Romeva i Junqueras, que han recordat que s'emparen en el dret fonamental a la defensa reconegut a la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans i han apuntat que l'exhibició dels vídeos ajuda a "descobrir la veritat". En aquest sentit, els advocats defensors han destacat que, tot i que el judici encara es trobi en fase testifical, "no es pot establir a l'avançada cap norma per impedir exhibir material audiovisual a la sala del Suprem". Per això, han invocat en la doctrina assentada per la segona sala del Suprem el 2007, en una sentència signada pel propi Marchena.

En concret el document assenyala que, quan hi ha una contradicció evident entre el relat d'un testimoni i una prova documental, les parts "tenen dret a intervenir activament per intentar contrarestar les contradiccions". Segons el comunicat, això serà "indispensable" la setmana que ve "quan els fets narrats pels testimonis policials es contradiguin amb les imatges". A les sessions previstes per a la setmana del 18 de març, estan citats 24 agents de la Guàrdia Civil i cinc mossos d'Esquadra.

Així ho explica aquest matí el lletrat Benet Salellas –de l'equip de Cuixart- que creu que és una situació "anòmala" no poder exhibir imatges que estan a la causa mentre s'interroga un testimoni. Segons ha declarat a 'Catalunya Ràdio', aquestes imatges són importants perquè poden esclarir "possibles inexactituds" del relat dels testimonis. "Volem tenir reconegut el dret d'usar material gràfic que està a la causa", ha argumentat. També ha acusat Marchena de "canviar les normes sobre la marxa" per adaptar a cada moment el procediment "segons li convé".

Denuncien "irregularitats"

En l'escrit presentat per la defensa de Junqueras i Romeva –encapçalada pel lletrat Andreu van den Eynde- també es queixen que el tribunal només deixi constar en acta la "protesta" dels advocats per aquestes situacions que creuen que perjudiquen el dret a defensa dels seus clients. Lamenta que no el president, Manuel Marchena, no deixa "argumentar" el perquè de la protesta i que això acaba "conculcant drets fonamentals". Apunten, a més, que aquesta situació "s'arrossega des de la fase d'instrucció".

També es queixen que no hi ha "igualtat de tracta" comparat amb les acusacions, a qui creuen que el tribunal no imposa les mateixes "restriccions" en els interrogatoris. Per això, demanen que les preguntes de les defenses s'acceptin sempre si poden influir en la sentència del tribunal.

Fins ara, Marchena ha estat molt estricte i no ha deixat preguntar a aquelles parts que no havien demanat un testimoni sobre aspectes que no haguessin plantejat, per exemple, les parts que l'haguessin sol·licitat. Aquesta situació es va viure dijous durant la declaració del major Josep Lluís Trapero, interrogat en primer terme per Vox. Com que el partit d'ultradreta no va demanar sobre la reunió que va mantenir el 28 de setembre amb Puigdemont, Junqueras i Forn per mostrar la preocupació del cos davant el referèndum, va vetar la fiscalia perquè pogués preguntar sobre això (ja que la fiscalia no havia sol·licitat la declaració de Trapero). Finalment, però, va fer ús de la prerrogativa que permet al tribunal preguntar aspectes que considera que ajuden a "depurar" els fets i, al final de la sessió, va ser el mateix Marchena qui va plantejar aspectes sobre la reunió que no havien preguntat les parts.

Van den Eynde recorda que fins i tot la fiscalia va formular protesta per aquesta situació i remarca que no permetre preguntar de tot "conculca el preeminent dret a la prova i a la defensa".

En l'escrit presentat per Van den Eynde també fa notar que la causa "s'ha construït" amb testimonis que no havien declarat abans davant del Suprem, sinó que molts ho havien fet en procediments oberts en altres tribunals dels que els acusats no en són part. Per això, denuncia que la fiscalia sí els ha pogut interrogar abans i que fa servir aquesta informació per interrogar-los quan venen com a testimonis al Suprem. Per això, demana al tribunal que, davant d'aquestes "revelacions" que poden fer aquests testimonis, permeti fer interrogatoris "amplis" a les defenses per mantenir "la igualtat d'armes" entre les parts.

Sense vídeos des del 28 de febrer

En la sessió del 28 de febrer, el tribunal que jutja l'1-O va decidir que no deixaria exhibir vídeos als testimonis per poder-los interrogar. El president, Manuel Marchena, ho va explicar quan la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, volia que un dels testimonis (l'exlíder de Podem, Albano-Dante Fachín) veiés unes imatges abans de fer-li unes preguntes sobre el ple del 6 i 7 de setembre.

"La sala ha acordat que no és pertinent l'exhibició d'un vídeo perquè un testimoni respongui i valori sobre el que veu", va argumentar llavors Marchena, que apuntava que aquests vídeos es podran abordar durant la fase de la prova documental. "L'esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d'un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant", ha emfatitzat Marchena. La decisió va provocar les queixes formals d'Olga Arderiu i, posteriorment, també de Benet Salellas (Cuixart).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit