El president de la Generalitat, Quim Torra, ha desatès l'ultimàtum de la Junta Electoral Central (JEC) i ha decidit mantenir per ara els llaços grocs als edificis públics, si bé obeirà allò que digui el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, sobre si ha de reconsiderar o no la seva postura.
A les 18.00 hores vencia el termini màxim donat per la JEC a Torra perquè retirés estelades i llaços grocs d'edificis públics dependents de l'administració catalana, però a aquella hora no s'havia retirat la simbologia al·ludida, de manera que a la façana del Palau de la Generalitat seguia penjant la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats", al costat d'un llaç groc.
La JEC va llançar dilluns a la tarda un ultimàtum a Torra en donar-li un nou termini de 24 hores perquè retirés dels edificis de la Generalitat els llaços grocs i les estelades, advertint-li que si no ho feia podria incórrer en responsabilitats penals.
Aquest dimarts, Torra ha enviat un nou escrit a la JEC, en el qual insistia en la "impossibilitat de portar a pur i degut efecte el requeriment esmentat", al·legant que la tipologia de gestió dels diferents centres de la Generalitat "és molt variada", ja que poden estar en mans d'empreses públiques o cedides a privades, fundacions, consorcis o entitats socials.
Després de la reunió del Govern, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha dit que Torra ha mantingut contacte amb el Síndic de Greuges - defensor del poble català - per valorar "si s'ha d'actuar o no i, en el cas que s'hagi d'actuar, on, quan i sobre quin tipus de pancartes i expressions" s'hauria de fer.
Torra ha informat el Govern, segons Artadi, que, "estigui o no d'acord amb el posicionament del Síndic, seguirà les seves recomanacions", uns criteris que Ribó, segons fonts de la Sindicatura de Greuges, traslladarà aquesta tarda o demà a Torra.
Poques hores després, la JEC ha reaccionat a l'escrit de Torra i ha rebutjat concedir-li més temps per retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics.
La JEC assenyala que l'escrit de Torra no identifica els edificis ni les raons jurídiques que demostrin "la impossibilitat" del president de la Generalitat "d'exercir sobre ells allò que li va ser ordenat", és a dir, la retirada d'aquells símbols.
Segons fonts del Govern central, la JEC pot decidir si trasllada els fets a la Fiscalia o si ordena a les forces de seguretat treure els símbols dels immobles de la Generalitat, missió de la qual s'haurien d'encarregar els Mossos d'Esquadra.
Prèviament, la Delegació del Govern a Catalunya ha d'informar la pròpia JEC, a partir d'aquesta tarda, "del grau de compliment de la seva ordre de retirar llaços grocs als edificis públics dependents de la Generalitat", segons les esmentades fonts.
Aquesta tarda, la Delegació del Govern ja ha remès a la JEC un escrit en el qual detalla que passades les 15.00 hores una dotzena d'edificis del Govern, inclòs el Palau de la Generalitat, seguien exhibint llaços grocs.
En la resolució adoptada dilluns per la JEC per ordenar a Torra que tragués tots els símbols en 24 hores, l'avisava "de les responsabilitats administratives, i en el seu cas penals, en què pogués incórrer" si persistia "en la desobediència" als seus acords.
En concret, l'article 410 del Codi penal preveu "multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a empleo o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys" per a les autoritats o funcionaris públics que es neguin "obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior dictades dins l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals".
El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha titllat de "vergonya" que Torra no hagi retirat els llaços grocs i les estelades.
La portaveu de PSC-Units al Parlament, Eva Granados, considera que el Govern hauria de complir els requeriments de la JEC a fi de "garantir la neutralitat de les institucions".
La diputada de Catalunya en Comú Podem Marta Ribas ha dit preferir que s'atenguin els requeriments de la JEC, per evitar "la judicialització de la campanya i de la política".
