El número tres de Cristóbal Montoro va reconèixer que no es pot descartar que es destinessin fons públics a l'1-O perquè la informació remesa per la Generalitat, que estava intervinguda, va ser de vegades «inexacta» i els controls d'Hisenda no responen a «la realitat material dels fets».

Felipe Martínez Rico, llavors subsecretari d'Hisenda, va testificar per respondre pel possible ús de fons públics durant el procés, després que l'exministre admetés en el judici que no es pot descartar que es destinessin diners públics a l'1-O perquè una anàlisi comptable «sempre pot resultar enganyosa». En el seu interrogatori, més tècnic que el de Montoro, va explicar que els sistemes de control del Ministeri d'Hisenda arriben a la realitat financera i pressupostària però que «no són la realitat material dels fets», és a dir, que el control podia no ser absolut sobre els comptes de la Generalitat, atès que només es podia revisar i controlar allò que l'administració catalana enviava. I a vegades, va precisar, la informació remesa va ser «incompleta i inexacta», i en aquests casos es van prendre mesures i es va enviar a Fiscalia.

Fins a tres ocasions, va admetre el testimoni, ho va fer davant la Fiscalia General de l'Estat, una quantitat que l'exministre va elevar a set i que l'expresident Mariano Rajoy va xifrar en nou.

Rico va explicar que es van denunciar irregularitats en els expedients i pagaments de Diplocat relacionats amb els observadors electorals per al referèndum, altres per l'acord del Govern de finals d'agost del 2017 en el que s'assumia el compromís de despesa, i també es va denunciar la campanya de publicitat de civisme.

Respecte a aquest últim cas, el dels anuncis de les vies del tren, ha recordat que la Generalitat va assegurar que la campanya havia quedat deserta, encara que després van comprovar que, en realitat, les autoritats catalanes havien desistit. Això no obstant, Hisenda va comprovar que hi havia dues factures impagades emeses per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pels anuncis de l'1-O, de 93.179 i 184.624 euros, si bé la Generalitat va justificar que no es va pagar res perquè no existien registres ni expedients oberts per aquests conceptes, com així va defensar en el judici la directora de serveis del Departament de Presidència en aquesta data, Teresa Prohias.