El president català, Quim Torra, es va negar a donar l'ordre de retirar del balcó del Palau de la Generalitat el cartell sobre els «presos polítics» que inclou un llaç groc ni la mateixa simbologia de les seus departamentals, a escasses hores que expiri el termini de la Junta Electoral Central.
En la roda de premsa posterior a la reunió del Govern d'ahir, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va assegurar que Torra, durant la reunió de l'executiu, va comunicar la seva decisió de «mantenir la pancarta al balcó» del Palau, perquè entén que això és «preservar la llibertat d'expressió».
A la vegada, Torra va demanar un informe als serveis jurídics de la Generalitat i es va comprometre a seguir les recomanacions que li doni el síndic de greuges.
La Junta Electoral Central (JEC) va llançar aquest dilluns a la tarda un ultimàtum a Torra en donar-li un nou termini de 24 hores perquè retiri dels edificis de la Generalitat els llaços grocs i les estelades, advertint-li que si no ho fa podria incórrer en responsabilitats penals.
Artadi, en la seva última roda de premsa com a consellera i portaveu abans que abandoni el Govern per ser candidata de JxCat al consistori de Barcelona, va assegurar que la decisió sobre el cartell del balcó del Palau de la Generalitat és de Torra i va precisar que no hi ha hagut «discrepància» per part dels consellers durant la reunió de l'executiu.
«Cap ordre» als consellers
En qualsevol cas, Torra «no ha donat cap ordre» als consellers ni als funcionaris sobre el que han de fer, deixant que cadascú actuï amb «llibertat».
Tot i que Artadi va assegurar que, pel que fa a les seus centrals dels departaments de la Generalitat -que són competència directa de cada conseller-, s'abordarà l'assumpte de manera coordinada, per evitar donar una imatge «de no unanimitat del Govern».
Així, va garantir que al final «les tretze seus dels tretze departaments -de la Generalitat- actuaran de la mateixa manera» i va asseverar que, en aquest moment, no s'han retirat els llaços.
Un cas diferent és si hi ha un requeriment de la JEC a un funcionari relatiu a alguna seu de serveis territorials, situació en la qual Torra no demanarà mantenir els llaços, perquè no vol posar «en risc» treballadors públics.
La consellera va remarcar que Torra no està d'acord amb la instància de la JEC, el mateix organisme que, va dir, «diu que no hi ha presos polítics però que li molesta que ens expressem sobre els presos».
Una hora i mitja
Tan sols una hora i mitja després de rebre l'escrit, el president de la Junta Electoral, el magistrat Segundo Menéndez, va respondre a Torra que no pot haver-hi més ajornaments i que el termini de 24 hores segueix en peu.
En aquesta resolució, recollida per Europa Press, es constata que en la petició de Torra «ni s'identifiquen aquests edificis ni s'ofereixen les raons jurídiques que siguin demostratives de la impossibilitat del senyor president de la Generalitat d'exercir sobre allò que li va ser ordenat».
«L'acord d'aquesta Junta Electoral Central amb data del 18 de març del 2019 (el de l'ultimàtum de 24 hores) no és substancialment diferent de l'11 de març del 2019 (48 hores de termini), sinó, al contrari, substancialment idèntic (explica el president de la JEC). En conseqüència, no és necessari fer l'aclariment que se sol·licita».
A més, la Junta apunta que l'ultimàtum d'aquest dilluns «ja indicava la possibilitat del president de la Generalitat d'identificar aquells edificis respecte dels quals no pogués complir l'ordenat», cosa que Torra no ha arribat a fer.
En conseqüència, el president de la JEC va rebutjar donar més temps a Torra: «No escau suspendre el termini concedit en l'acord del 18 de març, que haurà d'observar-se amb tota exactitud», remarca.
