El protagonisme creixent de la Junta Electoral s'estavella contra la creativitat dels dissenyadors de símbols. Dos magistrats del Suprem s'absenten del judici al procés, on autoritzen els presos a lluir llaços grocs, per a dictaminar des de l'organisme que vetlla sobre la puresa de les eleccions que aquest signe és inadmissible en els edificis de la Generalitat. Estranyament, Esquerra es mostra disposada a cedir perquè desitja tallar la sagnia de màrtirs, però Torra substitueix a Puigdemont i recorre a la imaginativa proposta de blanquejar els llaços. Aquest procés iteratiu pot prolongar-se fins a l'infinit.

Els llaços multicolors que remena la Generalitat es compatibilitzen amb la màscara amb la boca ratllada en vermell, que representa des de fa quaranta anys la llibertat d'expressió. En concret, des que Albert Boadella va ser empresonat pel seu espectacle «La torna», on els joglars satiritzaven a la Guàrdia Civil i a un consell de guerra que recorda a escenes contemporànies. En el súmmum del pragmatisme català, l'independentisme es remet a la iconografia de la seva bèstia negra, del dramaturg que va esquarterar el «pujolisme» amb els tics del seu «Ubú President».

Com la polèmica que s'endinsa en el territori dels signes, les contradiccions s'encadenen sense solució de continuïtat. Els jutges del Suprem, afligits d'esquizofrènia simbòlica, netegen les façanes de la Generalitat, mentre el secretari general de Vox es presenta al judici on dirigeix l'acusació popular amb una cridanera polsera amb els colors de la bandera d'Espanya. Qui criticaria l'ensenya que representa la Nació, però potser sona extemporània en una causa entre espanyols. Representa així mateix un clar «estic de la seva part», en els interrogatoris a guàrdies civils. Si és permissible, també ho seria que Ortega Smith s'emboliqués en la «rojigualda», com un campió esportiu.