L'Advocacia de l'Estat va demanar que s'imputin activistes ferits l'1-O en considerar que van integrar una «massa tumultuària» per impedir la retirada d'urnes i va advertir que només quedarien eximits si acrediten que la Generalitat els «va enganyar» perquè creguessin que exercien el seu dret a vot. En un escrit, al qual va tenir accés Efe, l'Advocacia de l'Estat se suma al recurs interposat davant l'Audiència de Barcelona pel Sindicat Professional de la Policia i sol·licita que ordeni al jutge de Barcelona que investiga les càrregues de l'1-O que imputi uns quaranta votants que van denunciar haver patit lesions.

El titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va acordar el passat 5 de febrer desestimar la imputació d'aquests ferits, al·legant que la justícia no havia prohibit als ciutadans acudir als punts de votació i que atribuir-los un delicte de resistència suposaria «traslladar-los les responsabilitats del fracàs de les institucions públiques en aquest tema».

L'Advocacia de l'Estat assenyala per contra que les persones que es van integrar en la «massa tumultuària» a l'Escola Prosperitat de Barcelona per impedir l'actuació de la Policia Nacional no es van limitar a una resistència passiva, sinó que podrien haver comès els delictes de resistència, desobediència greu, intimidació, desordres públics i atemptat a l'autoritat.

L'única cosa que els podria eximir de responsabilitat penal, apunta l'escrit, és que els afectats demostrin que «creien tenir el dret a obstaculitzar l'actuació policial» perquè els poders públics autonòmics els van fer incórrer en «l'error invencible» que defensaven el seu dret a vot i que actuaven legalment. En aquest supòsit, l'Advocacia entén, segons l'escrit, avançat per eldiario.es, que la responsabilitat per les lesions sofertes per aquests votants en les càrregues seria «completament imputable» a l'administració autonòmica i no a la Policia. "Sabent que la votació estava prohibida, que hi havia ordre de retirar les urnes i que serien retirades per la policia, l'haurien enganyat per fer-li creure que era el seu dret impedir l'actuació policial, i per tant exposant-lo a lesions segures i fent-lo incórrer en una conducta delictiva", argumenta.

Sobre les lesions sofertes pels "obstruccionistes", l'Advocacia de l'Estat considera que s'intentaria un cas d'"autoria del poder públic autonòmic, per creació d'una situació de perill, com qui envia un altre a un lloc en el qual segur que patirà un dany".

El recurs ressalta que els tribunals havien "tancat" durant els dies previs a l'1-O la discussió "encoratjada pels poders públics autonòmics", per la qual cosa "no existien possibilitats de creure de bona fe que existia un dret a celebrar aquest referèndum".

"El fet que la massa tumultuària actués convidada pels poders públics i autonòmics i altres institucions, cosa que és certa, haurà de tenir els seus efectes penals respecte als responsables d'aquests poders o institucions, però no elimina la responsabilitat penal dels que van participar en el tumult", exposa. Per a l'Advocacia de l'Estat, hi va haver una "irresponsable" actuació dels poders públics autonòmics i altres institucions que, "de forma concertada i amb repartiment de funcions delictiva, van incomplir la Constitució i l'Estatut i van convidar les masses a l'actuació tumultuària per aconseguir els seus fins de ruptura constitucional". Si algun dels votants al·lega que creia tenir dret a obstaculitzar l'actuació policial, per ser eximit hauria d'acreditar que la invitació dels poders públics autonòmics a defensar el seu dret al vot "no només el va esperonar a l'incompliment de les lleis, sinó que a més el va fer incórrer en error invencible sobre la il·licitud del fet delictiu", subratlla l'escrit. L'Advocacia de l'Estat admet que si "hipotèticament" resultés acreditat l'"inversemblant supòsit" que algun ciutadà va incórrer en un "error invencible" perquè la Generalitat li va fer creure que la seva actuació d'oposar-se a l'actuació de la Policia era lícita, podria acceptar-se la seva exclusió de responsabilitat "en el tumult". En aquest cas, assenyala que en comptes de compartir-se la responsabilitat entre el votant i els poders públics autonòmics, aquesta recauria "exclusivament" en l'administració autonòmica. Segons l'escrit, els concentrats sabien que la Policia tenia ordre de retirar les urnes, per la qual cosa quan la "massa cantava a crits 'votarem, votarem'" es demostra que volien impedir que s'evités la votació. "En cap elecció ordinària la gent votarà cridant 'votarem, votarem'", insisteix. Per contra, la Fiscalia ha demanat a l'Audiència que mantingui la fermesa de la resolució del jutge d'instrucció de no imputar els activistes, ja que creu que el fet que denunciessin la Policia per les lesions sofertes l'1-O no acredita que cometessin un delicte de resistència o desobediència greu. A la mateixa línia, l'Ajuntament de Barcelona, que exerceix l'acusació popular en la causa - en la que hi ha imputats una quarantena d'agents -, rebutja la pretensió de l'Advocacia de l'Estat, a la qual recrimina que demani imputar "únicament" els activistes que van denunciar "extralimitacions policials". El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens ha demanat al Govern espanyol que deixi de "torpedinar" la investigació del jutge de Barcelona, ja que "les víctimes de l'1-O mereixen justícia i reparació, no persecució".