La Fiscalia vol imputar una desena de votants de l'1-O a les escoles Pau Claris i Mediterrània de Barcelona, perquè entén que van exercir una oposició «obstinada, persistent i reiterada» als policies que anaven a impedir el referèndum, amb una «voluntat rebel».
Així consta en un escrit, al qual va tenir accés Efe, en el qual el ministeri públic s'adhereix a la petició dels representants del Sindicat Professional de la Policia perquè l'Audiència ordeni imputar votants que van protagonitzar «segudes» en col·legis que acollien urnes, en la causa que investiga una trentena de policies nacionals per les càrregues de l'1-O a Barcelona.
També l'Advocacia de l'Estat es va adherir al recurs presentat pel sindicat policial i va demanar que s'imputi una quarantena de votants que van denunciar haver patit lesions en les càrregues de la Policia Nacional per impedir el referèndum.
Concretament, la Fiscalia creu que hi ha indicis de la seva participació en els delictes de resistència i desobediència greu en el cas de nou dels concentrats a l'escola Pau Claris i a un altre del centre Mediterrània de la capital catalana.
En el cas d'aquests votants, el ministeri públic considera que eren «plenament conscients» que els agents policials havien de complir el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir l'1-O i, malgrat això, «van fer tots els possibles per a no col·laborar amb ells».
Per a la Fiscalia, la intervenció policial al col·legi Pau Claris «era prou eloqüent d'allò que els ciutadans congregats al col·legi havien de fer a l'arribada dels agents: desallotjar l'accés i permetre el pas per força policial per complir l'acte».
Això no obstant, segons es desprèn dels vídeos aportats en la causa, els concentrats van mantenir «una oposició obstinada, persistent i reiterada» al compliment de l'ordre judicial, «expressiva d'una voluntat rebel de desatendre les seves decisions i menyscabar el normal exercici de la funció pública». Els concentrats, afegeix el fiscal, van utilitzar una «resistència activa» en una seguda d'un centenar de persones, «cosa que, unit al generalitzat clima d'hostilitat cap als agents, va motivar l'ús de la seva banda de la força mínima indispensable per obrir-se pas i complir el mandat policial».
El president del Govern, Quim Torra, va assegurar ahir que es personaran per defensar la desena de votants de l'1-O que la Fiscalia vol investigar. En la presentació del llibre «1 judici (polític) i 100 preguntes», va atribuir aquesta investigació a una campanya de la por: «Això no ho podem tolerar de cap de les maneres». «Amb aquests ciutadans, la Generalitat estarà sempre al seu costat», va afegir el president.
Ferran López, al judici del procés
El tribunal del procés torna a reprendre les sessions a partir d'avui. Tanmateix, el plat fort serà demà, quan declararà el comissari Ferran López, que va substituir el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero després del 155.
