L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont va afirmar en una entrevista amb el diari argentí Clarín que la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017 va ser «vàlida», feta per un Parlament «legítim» i que no ha estat «rectificada «per un altre Parlament posterior. Hi ha una fita i està realitzada», va afegir.
En aquesta entrevista concedida a Bèlgica, on resideix des que va fugir d'Espanya, Puigdemont contradiu la línia de defensa mantinguda per la majoria d'encausats en el judici del procés tant en instrucció com en la vista oral que ara se celebra, els que han assegurat que aquesta declaració va ser merament simbòlica i sense transcendència jurídica. Entre els que han argumentat així es troba l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
Preguntat per aquesta posició dels processats, Puigdemont assegura que és una estratègia de defensa i que en un judici «sense garanties», com en la seva opinió és el que se segueix al Tribunal Suprem, «tot està permès». «Els meus companys i amics han de fer tot el que estigui al seu abast per sortir d'aquesta farsa», afegeix.
Afegeix l'expresident català en l'entrevista, recollida per Europa Press, que els partits independentistes no es penedeixen de la unilateralitat amb què van actuar i que aquesta «és sempre vàlida», encara que no sigui la primera opció. «Però sempre hi és», adverteix. I diu també que declarar la independència pot ser «il·legal», però «no és delicte» en l'ordenament jurídic espanyol, com tampoc ho és segons afirma Puigdemont convocar un referèndum d'independència.
En un altre moment de l'entrevista, Carles Puigdemont assegura que troba tres debilitats en l'independentisme. Primer, la «divisió entre els actors polítics», als quals els «costa molt» trobar la unitat; segon, que han d'assumir que han pujat «uns quants esglaons en el conflicte, que ja és un conflicte clarament europeu».
«Minoria política i social»
Com a tercer problema, Puigdemont veu una dificultat en la mida de Catalunya, que constitueix «una minoria política i social» a Espanya. «Som només el 16 per cent de la població», afirma, utilitzant la dada del que representa la població total d'aquesta comunitat en el conjunt del país.
A canvi, el polític fugat assegura que Catalunya ha aconseguit ser «un subjecte polític de facto» i que això és fruit de l'estratègia de difusió de l'independentisme. «Abans d'arribar al reconeixement cal aconseguir el coneixement. Això es deu també al fet que en els temps moderns els conflictes també són narratius, les guerres són també narratives», afirma.
Carles Puigdemont assegura en l'entrevista a preguntes del diari argentí que d'aquí a un any (3 de febrer de 2020) caduca el seu Document Nacional d'Identitat i que un any o any i mig després, afegeix, ho farà també el seu passaport. Admet que això li crearà uns problemes, però els rebaixa al pla «administratiu pràctic».
Malgrat aquesta caducitat, l'expresident català afirma que «mai» deixarà d'estar «en situació de regularitat», encara que no explica com. «Administraré la circumstància en què em trobi en aquell moment», es limita a afegir. Puigdemont tampoc admet la seva situació judicial a Espanya perquè assegura que és «un ciutadà lliure a Europa» i que «hi ha una causa» contra ell però que està «arxivada provisionalment».
