El cap d'Informació de la Policia a Catalunya es va sumar a les crítiques a l'actuació de «passivitat» i a vegades obstrucció dels Mossos l'1-O i els va acusar de desplegar tasques de vigilància als altres cossos per «instrucció» dels seus superiors, que van arribar, segons ha dit, a 271 només a la ciutat de Barcelona.

Durant la seva testifical en el judici del procés, el comissari Juan Manuel Quintela, investigat pel setge policial a la seu de la CUP el 20S, va aportar un relat detallat dels incidents que es van registrar contra la Policia l'1-O en el qual va ressaltar la labor, segons el seu parer, ineficaç dels Mossos, que va donar lloc a fer créixer un «clima de desconfiança» entre els cossos.

I és que hi havia «serioses sospites» que la del referèndum seria una jornada «molt complicada» d'acord amb els «comportaments» de les últimes setmanes, en les quals es va donar «una situació de generalitzada desobediència», d'un ambient «gairebé prerevolucionari».

«Era molt perillós treure la gent aquell dia sabent que la Policia hauria d'intervenir i que es generaria un escenari tremendament complex, com així va ser», va assenyalar.

Però els incidents no només se circumscriuen a l'1-O, com expliquen el més de centenar d'aldarulls dels dies previs i posteriors al referèndum contra els qui es van oposar a la votació, entre ells 37 atacs a seus del PSC o a ajuntaments governats per aquest partit per no cedir locals per a les votacions.

«Deixeu-los votar»

Davant d'aquests fets, i segons el comissari, els Mossos en general van actuar amb «passivitat» amb «instruccions» de no col·laborar, però a vegades també els van obstaculitzar, com quan un comandament de la policia catalana va bloquejar l'entrada dels agents cridant «deixeu-los votar».

O la imatge que es va veure en un institut de Sant Feliu de Llobregat, que per al comissari representa el «paradigma» del paper dels Mossos, quan un intendent va paralitzar l'actuació dels seus companys que aixecaven votants de terra al costat de la Policia i després va saludar «reglamentàriament els concentrats».

Però si en una cosa va incidir el comandament policial, va ser en la labor de vigilància desplegada pels Mossos aquells dies, segons evidencien les comunicacions del Centre de Coordinació Operatiu (CECOR) de la policia catalana, des d'on es va donar la «instrucció» d'avisar dels moviments dels altres cossos.

L'estudi de les comunicacions va deixar un balanç de 271 tasques de vigilància a Barcelona, 214 consultes als vehicles camuflats de la Policia i el 52% de cotxes «revisats». «Això no és normal», va confessar.

I encara que l'actitud «generalitzada» dels votants no va ser «d'enfrontament», sí que hi va haver aldarulls que van deixar 71 agents ferits, quan aquests es van limitar a actuar de forma «ponderada, proporcional i congruent» amb «un criteri d'utilització racional de la força que va ser seguit escrupolosament».

Tot això, va dir, es podia haver evitat d'acord amb la reflexió que va traslladar al seu homòleg en els Mossos, Manel Castellví, durant els dies previs a l'1-O, quan li va confessar el seu desig que tot anés bé diumenge: «Doncs mira, si vols que la cosa vagi bé, parla amb el teu conseller (Forn) i digues-li el que ha de fer», li va contestar.

Menys eloqüents van ser el comissari en cap de la Brigada Provincial de Policia Judicial de Barcelona i un inspector policial encarregats de recopilar i visionar els 66 vídeos de l'1-O que van capturar els antiavalots amb les càmeres dels seus cascos en 22 centres electorals. Aquestes declaracions es presentaven com importants, però el tribunal ha aplicat el mateix criteri que ja va traslladar a les defenses de no permetre que es descriguin o valorin vídeos fins arribar a la prova documental, de manera que les seves testificals s'han quedat en res.

La sessió sí que ha servit per escoltar un dels episodis clau que la Fiscalia imputa al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, per la seva participació en la retirada d'uns cartells a Badalona.

Però, com ja ocorregué en els relats de la conselleria d'Economia el 20-S, els testimonis han descafeïnat el rol de Cuixart, qui, segons els dos guàrdies urbans, només va ser "un més" dels concentrats que el 25 de setembre va protestar contra la confiscació de 45 cartells de l'1-O al mig del carrer.

La seva acció es va limitar a una conversa amb els agents en la que els va insinuar diverses vegades que podien haver passat de llarg, encara que els guàrdies s'han contradit quan han valorat la seva actitud: un ha dit que es va sentir desautorizat, però l'altre "per a res".

Sí que han coincidit a dir que Cuixart ni els va insultar ni els va amenaçar en aquest episodi, que precisament ahir va arxivar l'Audiència Provincial de Barcelona contra el tinent alcalde José Tellez, principal protagonista d'aquella història, a qui s'acusava d'haver-se apropiat d'aquells cartells decomissats.

La jornada d'avui també ha deixat les versions antagòniques d'uns guàrdies civils i un mosso respecte a un episodi menor a Lleida ocorregut el 2 d'octubre. No han coincidit en res.

Perquè mentre els guàrdies, que anaven de paisà, han acusat aquest mosso d'insultar-los i aplaudir-los al seu pas al costat d'una multitud, el policia autonòmic ho ha negat tot. Ni ell ni ningú no els va aplaudir o va insultar. Només va dir una frase, "Aquí estan els piolins". Però en veu baixa, no cridant, com asseguren els agents.