Unes 5.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar ahir a la tarda pel centre de Barcelona per reclamar que es «punxi la bombolla del lloguer» d'habitatge. Els manifestants volen que es limiti el preu màxim del lloguer, que es reguli la fiscalitat dels grans propietaris i que es limiti l'especulació immobiliària. A més, demanen a les administracions que facin més habitatge públic i s'apliqui plenament la llei 24/2015 d'emergència habitacional. També hi ha hagut pancartes contra els apartaments turístics, els fons voltor i els bancs. A la mobilització s'hi ha pogut veure l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
En el seu manifest, les entitats asseguren que els «especuladors escanyen apujant els preus», provocant cada cop més problemes per arribar a finals de mes a molta gent, ja que els sous no pugen tant, un «drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics». «L'habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el qual no s'hauria de poder especular», afegeixen. «Mentre el Govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d'euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva persones sense donar cap alternativa habitacional», critiquen.
De fet, asseguren que els propietaris d'habitatges de lloguer «gaudeixen de mesures d'elusió fiscal a mida des de fa dècades, mentre els llogaters suporten pressió fiscal fins més del 30%». Segons les entitats, els desnonaments tornen a estar en els pitjors nivells de la crisi, als quals se sumen totes les famílies que han de deixar el seu barri o municipi per les pujades «impossibles d'assumir» del lloguer. Per tot això, proposen substituir la LAU per una llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals controlats per l'Estat i les ciutats, que haurien de gaudir de més autonomia municipal.
Un decret «insuficient»
En aquest sentit, consideren que el nou decret del Govern espanyol és «insuficient» i reclamen adequar els lloguers a la renda familiar disponible, que els contractes no puguin acabar-se de forma injustificada i unilateralment, que es renovin automàticament excepte si l'amo demostri que necessita l'habitatge per a ús personal o familiar, que els contractes estiguin gestionats per les oficines municipals d'habitatge, que s'eliminin les deduccions fiscals als grans propietaris, que es limitin els pisos turístics, que augmenti la construcció d'habitatge social i que es converteixin en públics els pisos dels bancs i els fons voltor, i gravar els habitatges buits i la venda especulativa.
Per últim, volen que es faci una aplicació integral de la llei 24/2015. «Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts», conclouen. Jaime Palomera, membre del Sindicat de Llogaters, lamenta que Espanya sigui el país europeu on més percentatge d'ingressos representa el lloguer, i creu que els preus haurien de baixar un 60% per complir les recomanacions de l'ONU de no dedicar més del 30% dels ingressos familiars.
