15 de abril de 2019
15.04.2019

El Vaticà obliga a processar disset sacerdots per doctrina sexual dubtosa

Una investigació ha detectat pràctiques sectàries en un grup anomenat Seminari Poble de Déu amb ramificacions a Barcelona, Vic, Tarragona, Lleida i la Seu d'Urgell i una casa a Camprodon

15.04.2019 | 00:07

El Vaticà ha obligat a processar 17 sacerdots i dues dones laiques pertanyents al grup Seminari Poble de Déu per pràctiques sectàries i presumptes relacions sexuals entre homes i dones amb ramificacions a, almenys, cinc diòcesis: Barcelona, Vic, Tarragona, Lleida i Seu d'Urgell. El tribunal canònic de Vic, on es va presentar la denúncia, ha suspès els 17 capellans de forma cautelar fins que acabi el procés, segons El País.

No hi ha un precedent així en nombre de sacerdots implicats en un cas canònic a Espanya. Segons fonts de la instrucció del cas, la investigació ha detectat anomalies de «teories pseudomístiques», terme amb què els òrgans de vigilància del Vaticà es refereixen a pràctiques sectàries, i arribaven a permetre la pràctica de sexe sense considerar-ho pecat. El Bisbat de Vic va assegurar que «els membres haurien compartit unes teories i conductes presumiblement de caràcter pseudomístic, fruit de les idees extravagants inculcades pel seu fundador».

El procés ha creat tensions a l'Església catalana: els acusats es reparteixen per diverses diòcesis i tres bisbes han optat per protegir-los i no acatar les seves suspensions. Les dues diòcesis que han pres la iniciativa en el cas, Barcelona i Vic, sí que han suspès quatre sacerdots i un diaca.

A Vic el grup disposava d'un antic convent que va posar a la venda per 4,8 milions d'euros després de la dissolució. Però, en canvi, el bisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el de Lleida, Salvador Giménez; i Joan-Enric Vives, de la Seu d'Urgell, han ignorat el tribunal. Els capellans suspesos pel tribunal eclesiàstic continuen exercint-hi el seu ministeri. Pujol va renunciar el passat mes de febrer després d'unes polèmiques declaracions que exculpaven sacerdots de la seva diòcesi acusats de pederàstia. Va dir que van tenir un «mal moment» i que no van ser expulsats perquè «no va ser tan greu com per secularitzar-los». No obstant això, el bisbat va desvincular la decisió d'aquesta controvèrsia i va explicar que era obligada per raons d'edat, en complir 75 anys.

«Les mesures cautelars s'imposen perquè hi ha indicis que podrien ser un perill per a la societat. És irresponsable no aplicar-les», van assenyalar fonts que investiguen el cas. No obstant, el Bisbat de Vic va destacar que s'ha de respectar la presumpció d'innocència dels acusats i que no tots estan implicats en la mateixa mesura.

Gestió d'un santuari

A Tarragona, que va acollir una les branques més importants de l'organització i on el grup va aconseguir que el bisbe els cedís el 2008 la gestió del Santuari de la Serra de Montblanc, segueixen exercint dos dels sacerdots destacats del grup, Pere Fibla i Xabier Segura, més un diaca. A Lleida continuen tres i a la Seu d'Urgell, quatre, segons va confirmar el mateix Fibla (gestionaven també el Santuari de Núria i tenien una casa a Camprodon). El Bisbat de Tarragona considera que aquests capellans no estan suspesos. Els de Lleida i la Seu d'Urgell no han volgut donar explicacions.

El Seminari Poble de Déu va ser fundat el 1977 pel seglar Francesc Casanovas Martí i va ser aprovat aquell any per l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Narcís Jubany. Era una experiència de vida comunitària mixta propera a les idees new age i que es basava en la investigació de la relació entre home i dona. Va durar 40 anys, fins el 15 d'abril de 2017, quan l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, va signar el decret de dissolució del grup.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook