El Parlament de Catalunya va rendir ahir un homenatge als republicans que van ser represaliats pel franquisme, en un acte que aquest any ha servit també per honrar la figura de Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, que va morir dissabte als 103 anys.
L'acte el va presidir Roger Torrent, juntament amb el president de l'Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny.
Torrent va destacar en el seu discurs que «avui, i aquesta setmana especialment recordant la lluitadora Neus Català, ens toca conjurar-nos de nou a tots els demòcrates, a tots els republicans, a tots aquells que estem convençuts que la Democràcia, els drets i les llibertats es defensen sempre». «Fent memòria, fem el present i sobretot procurem construir el futur», va subratllar el president del Parlament.
Torrent va recordar les paraules de Neus Català quan «deia que l'únic oblit que li feia por no era un oblit personal, sinó el de la memòria: que oblidéssim que havíem lluitat en la defensa dels drets». El president del Parlament va alertar que «avui tornen a estar en risc moltes de les conquestes socials aconseguides» i, per això, «ens toca defensar aquests drets democràticament».
A l'acte hi van assistir la consellera de Justícia, Ester Capella, el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Josep Costa, la portaveu parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, el diputat del PSC Ferran Pedret i d'altres parlamentaris catalans com Carmen Rivera (Cs), Ferran Civit (ERC) i Carles Riera (CUP), entre d'altres.
Camps d'extermini
Neus Català, morta aquest dissabte als 103 anys i el funeral de la qual s'oficiarà avui a Mora d'Ebre (Ribera d'Ebre), era una de les últimes supervivents espanyoles dels camps d'extermini nazis i un símbol de la resistència contra el totalitarisme per la seva enteresa i capacitat de lluita davant les pitjors adversitats, a més d'una ferma defensora dels drets de les dones.
La seva llarga trajectòria personal i el seu tenaç esforç per la recuperació de la memòria històrica la van fer mereixedora els últims anys de nombrosos homenatges i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, que li va atorgar la Generalitat el 2005, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona, que va rebre el 2014, i la Medalla d'Or de la Generalitat, concedida el 2015.
La comissió conjunta de Barcelona va acordar per unanimitat una declaració institucional que reclama elevar a la Ponència del Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona la proposta d'anomenar com la supervivent catalana del nazisme Neus Català un espai públic de la ciutat.
