La lluitadora antifeixista Neus Català, que va morir dissabte als 103 anys, va ser acomiadada en una emotiva cerimònia pública al tanatori de Móra la Nova, on van assistir prop de 400 persones.

El fèretre, amb una bandera republicana al damunt, i un centre de flors blanques i vermelles, va presidir una sala plena de gom a gom. Desenes de persones van seguir l'acte des de l'exterior del centre funerari. Després d'aquesta cerimònia pública, la família farà un comiat íntim.

La seva lluita feminista, pels drets i les llibertats, així com els records més íntims i maternals dels seus fills, es van recordar en aquest acte de comiat, que ha comptat amb la presència d'una àmplia representació del Govern i d'altres representants institucionals del país.

Les notes de l'Himne de Riego van donar inici a la cerimònia de comiat, que va arrencar amb els assistents dempeus retent homenatge al fèretre de Neus Català, envoltat de nombroses corones i rams de flors. La cerimònia, que va combinar parlaments i emotives interpretacions musicals, la va conduir la periodista Montserrat Armengou, amiga de la família.

Una de les intervencions més sentides va ser la de la seva filla, Margarita Català, qui va recordar que la seva infància «va ser del més normal» i que la seva era una casa «oberta a tothom». «Ens explicava històries abans de dormir, cantava en qualsevol moment del dia, ens parlava del seu poble i de Catalunya», va recordar, emocionada. Margarita Català va dir que, en els darrers anys, la seva mare va ser «un testimoni incansable de l'horror nazi» i va agrair el fet que pogués gaudir «d'uns anys feliços» en una residència del seu poble -els Guiamets- i que se n'anés tranquil·la i acompanyada.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va reconèixer que va ser un comiat «trist» però va agrair el testimoni de Neus Català, la seva experiència vital i com en va fer memòria i la va transformar en exemple col·lectiu. Neus Català, va dir Torra, va fer de la nostra una societat millor perquè «ens ha fet conèixer la barbàrie, la foscor i voler-la mirar als ulls per no deixar que ens venci la seva mirada desafiant». Neus Català va ser «memòria viva» i «ens ha ensenyat què vol dir ser militant de l'antifeixisme». «Solidaritat, antifeixisme i llibertat: tres lluites en una que tornen a ser necessàries», va remarcar Torra. Segons el cap de l'executiu, Neus Català va explicar més bé que ningú què vol dir lluitar. «Molta gent creu que lluitar és agafar una arma, però és unir-se per defensar una idea», va dir.

Lluita contra el franquisme

Torra va destacar que, havent viscut l'horror més indescriptible, va decidir lluitar contra el franquisme des de l'exili i que aquest exemple de la lluita que no s'acabava el descrivia a la perfecció Montserrat Roig al final del seu llibre «Els catalans als camps nazis».

Torra considera que el millor homenatge a Neus Català és continuar la seva lluita. «Les paraules són fortes i importants, però les actituds poden ser revolucionàries. Estimada Neus, admirada lluitadora», va dir.

«Ens comprometem a preservar la teva memòria, ens donarà força i dignitat per les nostres lluites de cada dia i pel gran combat per un mon lliure i just», va concloure.

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va explicar que per la Neus, la vida era lluitar i que ella mai va renunciar ni a lluitar ni a aquesta «incansable vocació de transformació social» perquè deia que si havia sobreviscut a Ravensbrück, era perquè tenia «un ideal, un objectiu i un compromís amb uns principis que no va abandonar mai, ni quan va veure tan d'a prop l'horror i la barbàrie».

Món polític i periodístic

A més de Torra i Torrent, l'acte va comptar amb una àmplia representació del Govern. També van acudir al funeral l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.; diputats i dirigents polítics com Gabriel Rufián, Maria Sirvent, Joan Garriga o Ferran Bel, així com el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté. També van assistir a la cerimònia cares conegudes com l'actriu Mercè Aranega, el periodista Albert Om i l'editor Eliseu Climent. Més de 400 persones van omplir la sala d'actes del tanatori de Móra la Nova a la Ribera d'Ebre i algunes desenes ho van seguir des de l'exterior.