El Suprem va tancar la setmana amb el relat d'una vintena d'agents, que van abundar en «l'hostilitat» i violència amb la qual van ser rebuts l'1-O, amb una resistència «clarament organitzada», amb menors a primera fila i agressions per l'esquena a l'hora que deien «som gent de pau».

Una imatge que van projectar ahir davant el tribunal del procés vint policies, la majoria antiavalots, que van intervenir en diversos col·legis de Lleida i els testimonis dels quals han anat en la línia d'allò que ha explicat al llarg del judici multitud d'agents de Policia i Guàrdia Civil.

Aquesta aversió a la Policia de la qual van parlar els testimonis no només es va circumscriure a l'1 d'octubre del 2017, sinó que un agent la va viure en primera persona un dia després quan, en un col·legi davant la comissaria de Lleida, «van treure uns nens petits», que els van dir «assassins»: «Deien que havíem matat persones». I és que els menors van protagonitzar part del relat dels agents, quan van explicar com es van trobar «preadolescents» a primera línia de resistència, juntament amb persones «d'avançada edat», encara que en aquest cas un testimoni va especificar que amb aquest terme es refereix a ciutadans «de 50 o 60 anys».

Un comentari que va despertar les rialles de la Sala quan l'advocat Jordi Pina va dir: «Sempre hi ha alguna primera vegada que t'ho diuen». L'última jornada d'aquesta particular Setmana Santa al Suprem va transcórrer entre els «insults majúsculs», les puntades de peu i altres agressions que, segons un agent, expliquen la «forma tan violenta amb la qual van procedir» alguns votants, una situació que alguns dels testimonis van dir que no havien vist «mai».

Perquè encara que moltes vegades aixecaven les mans i cantaven càntics pacífics -una imatge que algunes defenses s'esforcen en projectar cada dia-, tot seguit s'encaraven amb els agents i algunes vegades els agredien.

«Ho feien molt bé perquè t'aixecaven els braços al mateix temps que et fustigaven i venien cap a tu (...). Deixaven anar una patadeta que no es veiés o un cop de puny i quan el company intentava respondre a aquesta agressió, de seguida aixecaven els braços: «Gent de Pau, Gent de Pau», va il·lustrar un subinspector que va intervenir a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.

Era una resistència «completament organitzada», segons el parer d'allò que van veure diversos agents, on es repetia el mateix procediment: en veure la seva arribada, alguns avisaven a la resta, moment en el qual tots es tiraven a terra entrellaçats, cosa que obligava la Policia a treure'ls un a un, una labor que a vegades els va portar més d'una hora. «Va arribar un moment que les mans ja no em tancaven», va dir un agent.

Però això no era el pitjor perquè, encara que l'entrada per recollir les urnes era complicada, «el més perillós» era el replegament, on la majoria van quedar ferits, encara que pocs es van agafar la baixa mèdica.

Repetició de testimonis

Jordi Pina, lletrat de la defensa, es va convertir en el protagonista de la jornada quan es va adonar que un testimoni citat ahir ja havia comparegut la setmana passada. «Sí, efectivament, vaig comparèixer dijous passat a la tarda». «Què faríem sense vostè, senyor Pina?», va dir el president del tribunal, Manuel Marchena, provocant les rialles de tots. "Què faríem sense vostè, senyor Pina?", ha dit el president del tribunal, Manuel Marchena, provocant les rialles de tots.