24 de abril de 2019
24.04.2019

Tres exconsellers diuen que van sortir del Govern en preveure la via unilateral

Els exmembres de l'Executiu Baiget, Jané i Ruiz reconeixen al Tribunal Suprem que van dimitir o ser destituïts per les conseqüències que hauria pogut comportar un referèndum no pactat amb l'Estat

24.04.2019 | 00:56
Tres exconsellers diuen que van sortir del Govern en preveure la via unilateral

Tres exconsellers que van sortir del Govern el juliol del 2017 van reconèixer ahir que van dimitir o van ser destituïts per les conseqüències que podria comportar un referèndum no pactat amb l'Estat, malgrat que en l'Executiu català no s'esmentava llavors l'opció de la via unilateral.

Jordi Jané (Interior), Jordi Baiget (Empresa) i Meritxell Ruiz (Educació) van testificar davant el tribunal del procés per donar explicacions de les raons que hi va haver darrere de les seves sortides del Govern.

Sense referir-se de manera explícita i directa a l'1-O, els exconsellers van admetre que l'eventualitat d'un referèndum no pactat va constituir un dels motius que van justificar les seves sortides del Govern català, encara que la forma no va ser la mateixa, ja que Jané i Ruiz van dimitir i Baiget va ser destituït per Carles Puigdemont.

Aquest últim va ser el primer a sortir de l'Executiu quan el 3 de juliol l'expresident el va cessar de manera fulminant amb prou feines unes hores després que es publiqués una entrevista en la qual obria la porta a fer «alguna cosa diferent que es pot assemblar al 9N» i admetia témer pel seu patrimoni familiar davant possibles accions judicials.

«Falta de confiança»

Puigdemont va al·ludir a «motius de falta de confiança», va dir, de manera que existeix «una causa-efecte» entre la seva entrevista i el cessament.

«El que crec és que s'havia d'anar a un procés pactat, sí», va assenyalar Baiget, per a qui existien «diverses fórmules que podien ser útils» per complir amb el compromís del Govern amb el poble català de decidir el seu futur, com ara unes eleccions o un 9N.

Però Baiget va negar que la via unilateral estigués sobre la taula aquell moment, una tesi que també van sostenir Jané i Ruiz, malgrat que tots hi van ser presents quan Puigdemont va presentar la pregunta i la data del referèndum el 9 de juny, una cosa que segons el parer dels testimonis no implicava renunciar a l'acord amb l'Estat.

Motius personals

L'exconseller d'Interior va vincular principalment la seva dimissió a motius personals, com la «dedicació tan intensa» que li requeria el càrrec, o tècnics, com era la seva sensació d'haver finalitzat «una etapa» i veure que s'havien complert diversos objectius que s'havia marcat al principi del seu mandat. Però preguntat per si una de les raons de la seva dimissió va ser que no es volia veure implicat en un procés d'un referèndum unilateral, va dir que «davant l'eventualitat que en un futur no hi hagi un context d'acord», ell va comunicar la seva «intenció de no continuar», perquè ell sempre va pensar «que s'arribaria a algun acord abans».

Guió marcat per Jané

Ruiz va seguir el guió marcat per Jané. Aprofitant la remodelació del Govern, ella es va apartar perquè creia que la seva feina a la conselleria havia finalitzat, pel «pes del dia a dia» que exigia el seu departament i per dedicar més temps als seus fills.

Encara que després de deixar constància que «en cap moment la via unilateral va ser una idea possible», va al·ludir a la «tensió dialèctica» que podria derivar-se d'un escenari no pactat.

«Vam intentar arribar a un acord però no arribàvem i no sé quin escenari s'obriria. Em costava veure'm en aquesta tensió, perquè el meu era un encàrrec molt tècnic i vaig creure que jo podia aportar poc en aquell escenari», va explicar l'exconsellera, que va sortir de l'Executiu català el 14 de juliol, com Jané i Neus Munté (Presidència).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook