En el macrojudici, els dos testimonis de la tarda del passat dimecres 24 van capgirar els relats dels acusadors com un mitjó. Jordi Solé eurodiputat d'ERC i alcalde de Caldes de Montbuy, va ser present a la seu d'Exteriors de Via Laietana el 20-IX des de quarts de deu del matí i acabà davant de la Conselleria d'Economia fins a mitja tarda; Anna Teixidó, l'ex-cap de protocol del Departament d'Economia i Hisenda, es passà dins la Conselleria de les 9 del matí a les 3 de la matinada. Solé explicà que a Laietana hi havia una urna de cartró i una bandera amb la inscripció «Democràcia». Ni allà ni a Economia no va veure tensió ni intranquil·litat, sinó indignació festiva amb cants. A Laietana hi havia no independentistes com el cas de Lluís Rabell, ex-diputat de «Catalunya Sí Que es Pot».

Els GC que escortaven un detingut no van rebre ni insults. A Economia, el cordó de voluntaris de l'ANC era eficaç: ell i els seus acompanyants l'empraren fins a la porta, on hi havia una parella de GC i una de ME amb normalitat. Quan els GC feien canvis hi havia més run-run. Junqueras va fer una crida a la calma. Hi havia una tarima per a músics i parlaments. Va descriure en positiu el paper de Sànchez i Cuixart a l'hora dissoldre la manifestació. Zaragoza, al final, mig enfadat, li va engegar a la cara si no sabia que la concentració era a causa d'un registre judicial. Solé li va respondre que sí: justament la gent emprava el dret civil de la protesta en contra de la manera de fer aquells escorcolls!

Les declaracions de Teixidó van acabar de tirar per terra tots els muntatges dels acusadors. Va relatar amb detall tot el que va passar des de la seva arribada a la Conselleria fins a la nit, quan els Jordis, després de desconvocar la concentració, s'acomiadaren el tinent de la GC. Res d'insults, escomeses ni assalts. Cap obstacle a la comitiva judicial, que va poder dinar entrepans. La Lletrada, a la nit, no volgué sortir per la porta: volia sortir amb GC i aquests havien de vigilar els vehicles.

L'escenari resultava tan diferent del que s'havia pintat fins aleshores que era una altre pel·lícula. Però l'actitud dels magistrats i de fiscalia era de displicència. Com la de qui ja sap que ha d'aguantar un xàfec sense impermeable tot i tenir-lo a punt.