L'exdiputat de Junts pel Sí (JxSí) i cantautor, Lluís Llach, ha reconegut aquest dilluns davant del Tribunal Suprem que va aconsellar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de pujar als cotxes de la Guàrdia Civil per desconvocar la protesta del 20-S, amb l'objectiu que els sentís tothom que estava concentrat davant de la porta d'Economia. "Ho vaig fer per deformació professional i ho sento moltíssim", ha assegurat.

Llach ha explicat que es va ubicar davant de la porta d'Economia durant bona part de la jornada amb l'objectiu d'enviar un "missatge explícit" que s'havia de deixar a la comitiva judicial fer la seva feina i ha traslladat al tribunal el missatge que el comportament pacífic és "gairebé obsessiu" per a l'independentisme.

Llach també ha mostrat el seu "desacord" per haver de respondre Vox, "com a homosexual i independentista".

Una diputada admet per primer cop al tribunal que va ser observadora de l'1-O

Una diputada del Quebec (Canadà) ha reconegut per primera vegada al tribunal del "Procés" que va anar a Catalunya per participar en l'1-O "a títol d'observadora" convidada per la CUP, desmarcant de la resta de parlamentaris estrangers que fins a la data sostenen que van ser "visitants".

Mannon Massé, una política nacionalista quebequesa, ha trencat el guió de la resta de diputats que sempre han negat ser observadors electorals com, de fet, ha sostingut l'altre parlamentari que ha testificat aquest dilluns, l'alemany Andrej Hunko.

Per videoconferència, la canadenca ha assenyalat que va participar "a títol d'observadora en el referèndum, convidada per la CUP" mentre que Hunko ha dit que "es tractava d'una visita més informal" i "en cap cas d'una missió d'observació oficial" .

És més, la diputada ha afegit que quan va saber que "hi havia una delegació d'observadors internacionals" va acceptar anar perquè per al seu partit "el dret d'autodeterminació és un dret important", tot i que no ha esmentat de qui eres aquests altres observadors o de si, com ella, van ser convidats per la CUP.

Perquè una altra de les novetats d'aquesta jornada és escoltar que la CUP va convidar a diputats com "observadors" i, fins i tot, que representants de l'AMI es van ocupar de acompanyar-los a les escoles.

Res a veure amb el testimoni de l'alemany Hunko, que primer ha assenyalat que va ser convidat per Diplocat si bé després ha precisat que "lamentablement" no podia assegurar si el correu electrònic amb aquesta invitació venia d'aquesta entitat.

A diferència de la canadenca, el testimoni desconeix qui va gestionar el seu viatge o qui el va portar -al costat del grup de 33 diputats de 17 països, encapçalat per Dimitrij Rupel, exministre d'Afers Estrangers esloveno- al centres de votació, o qui era "aquesta persona que parlava alemany "que li va donar la benvinguda l'1-O.

Les divergències s'aprecien també en el pagament dels viatges. Ella ha assegurat que va sufragar tot de la seva butxaca, mentre que ell ha explicat que va pagar la seva desplaçaments i algunes dietes, però no així les dues primeres nits d'hotel perquè, com ha afirmat, "a l'hotel es em va indicar que no havia de pagar aquests costos ". Tampoc ha dit qui ho va fer.

Sí coincideixen en les seves simpaties per la causa independentista. Perquè Massé pertany al Quebec Solidaire que té "llaços" amb la CUP i es va involucrar tant en l'1-O que va presentar una moció a l'Assemblea Nacional del Quebec per reconèixer la independència de Catalunya proclamada el 27 d'octubre de 2017, quan els acusats asseguren que només va tenir un caràcter simbòlic i polític.

I Hunko, que va participar en una marxa a Berlín per demanar la llibertat d'en Carles Puigdemont, va qualificar de "bufetada" als governs de Merkel i Rajoy la decisió del Tribunal de Schlewig-Holstein de no extradir per rebel·lió.

Al marge dels "observadors", també han declarat dos europarlamentaris, que han elogiat la trajectòria de l'exconseller Raül Romeva en matèria de defensa de Drets Humans i en la seva aposta per "les solucions negociades per resoldre conflictes".

"Mai", ha dit la portuguesa Ana Gomes, el Parlament Europeu va limitar la possibilitat de parlar del dret d'autodeterminació perquè "seria impensable en un parlament democràtic", i quan Romeva ho feia mai esmentava la violència com a forma d'afrontar aquesta qüestió, segons l'eslovè Ivo Vagl.