01 de maig de 2019
01.05.2019

L'alcalde de Sant Julià de Ramis diu que la policia «va anar a buscar els veïns» l'1-O

Marc Puigtió assegura al Suprem que els guàrdies civils podien haver accedit al pavelló per altres portes que ja estaven obertes · L'exdirector del Catsalut diu que el Ministeri de Sanitat va oferir col·laboració per atendre ferits

30.04.2019 | 23:51
L'alcalde de Sant Julià de Ramis diu que la policia «va anar a buscar els veïns» l'1-O

L'alcalde de Sant Julià de Ramis i Medinyà, Marc Puigtió, va relatar l'actuació de la Guàrdia Civil al pavelló del municipi on l'1-O havia de votar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

«La Guàrdia Civil va anar a buscar directament els veïns, que en cap moment van anar allí a defensar res, hi havia famílies senceres que anaven a votar com un diumenge com el del 28-A», va assegurar.

Puigtió va denunciar que els «cops» dels agents als veïns van provocar 70 ferits i que la Guàrdia Civil podria haver accedit per altres portes que ja estaven obertes del pavelló, en lloc de trencar la porta principal «amb una maça». L'alcalde va assegurar que al municipi, de 3.000 habitants, s'hi va presentar un «exèrcit» de guàrdies civils, mentre els veïns volien «votar i veure el president Puigdemont» i «en cap moment van pensar que es trobarien en aquesta situació».

L'alcalde va recordar que el fet que estigués previst que Puigdemont votés en aquell pavelló va fer que hi hagués «més de 50 periodistes» en aquell moment i que els ciutadans que hi van anar ho van fer per «votar» i per «veure el president Puigdemont» en un dia «festiu» i «amb molts nervis».

El pavelló, però, no va arribar a obrir. Segons l'alcalde, a les nou en punt no estava encara obert perquè hi havia un problema informàtic i tres minuts més tard una veïns van alertar de l'arribada d'un «exèrcit» de la Guàrdia Civil, que «en cap moment» es va posar en contacte amb ell.

«Encerclar» els veïns

Puigtió, que va declarar com a testimoni a petició de les defenses de Junqueras i Romeva, va explicar que part dels agents van «encerclar» els veïns que estaven a la plaça, mentre que d'altres «van anar directes a colpejar els veïns que eren davant de la porta per poder votar». «Els van tirar a terra, els van clavar puntades de peu, hi havia moltes càmeres gravant i els cops eren baixos», va relatar.

L'alcalde va dir que alguns veïns van quedar «inconscients» però que la Guàrdia Civil no va deixar entrar l'ambulància a la plaça de davant del pavelló. A la porta, va afegir que els agents anaven amb una «maça» i que van tirar «un vidre a terra» per accedir-hi.

A dins, «van apartar de mala manera» un regidor que els va demanar quina ordre portaven per accedir al pavelló i es van endur «portàtils que eren dels veïns», urnes i paperetes.

L'alcalde va lamentar que van «trencar» «totes les portes que hi havia al pavelló», colpejant-les «amb puntades de peu i maces», sense comprovar que «estaven obertes».

El batlle va assegurar que, quan van arribar, els agents «van veure» que una de les portes d'emergència estava oberta per facilitar la tasca dels mitjans de comunicació, però que no van accedir per allí, sinó que «van anar directament a buscar els veïns».

CatSalut i Sanitat

L'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, va explicar al Suprem que el dia 1-O el secretari general de la conselleria va rebre una trucada del secretari general del Ministeri de Sanitat i Consum per «interessar-se per les atencions i oferir col·laboració». «Se'ls va agrair l'interès però se'ls va informar que estàvem atenent amb els nostres recursos totes les incidències», va manifestar. També va dir que, amb el 155 en marxa, es va oferir tota la informació que se'ls va demanar sobre l'informe que ell mateix va elaborar recopilant les 1.066 atencions mèdiques a causa de les càrregues de l'1-O. I ha dit que va ser «un bon exercici de transparència».

El secretari general del Sindicat Autònom de Policia (SAP), Pere García Quer, va defensar que les pautes d'actuació que tenien els Mossos d'Esquadra per a la jornada del referèndum eren «clares» i passaven per acatar les resolucions judicials que prohibien la seva celebració.

Paral·lelament, el tribunal del procés no ha fixat sessió del judici el proper 21 de maig, dia que es constitueixen les noves Corts Generals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook