vui es reprèn el macrojudici. Durant la tercera setmana d'abril, després de les declaracions del segon de Baena, César López Hernàndez, comandant de la GC amb TIP N29100C, un home condemnat per tortures per l'AN (maltractaments a Igor Portu i Mattín Sarasola) i absolt per un jurat del TS amb dos dels membres de la Sala ( J. R. Berdugo i A. Martínez Arrieta), sentència que Europa posà en quarantena, començaren a apilonar-se les declaracions d'agents. La sala del TS esdevingué el pati de col·legi de les queixes a la senyoreta Pepis (llegeixin Fiscalia). Atès que al Ramon Llull es dispararen pilotes de goma (cosa prohibida a Catalunya) i el senyor Roger Espanyol va perdre un ull, van declarar fins a sis agents lesionats allí. Després, els que actuaren als CEIP Els Horts, Joan Fuster, Ramon Llull, Can Vilumara d'Hospitalet, escola Mediterrània, Pau Claris, Escoles Pies de Sant Antoni... L'argument es repetia com l'all: murs humans, barreres de pupitres, insults, cops, requisa, petites lesions, sortida complicada... L'acumulació de testimonis admesos -fal·laços o no- esgotava tothom. Es buscava la sedició pel contacte entre la ciutadania i els líders acusats amb els ME fent de pont. La cosa, per repetitiva, no prenia pas més calat, encara que alguns mitjans madrilenys es llepessin els llavis: tants testimonis d'impedir el pas d'agents i vehicles, segons ells, avalaven la condemna. Però, dimarts passat, les coses van canviar. Les barreres humanes prengueren cara i ulls i les actuacions policials dramatisme tràgic, amb testimonis amb llàgrimes contingudes. Divuit, ben triats, que van rebre de valent. I la cirereta de David Elvira, exdirector del Servei Català de la Salut. Segons els professionals i el registres del Siscat (Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya), hi va haver 1.066 lesionats, 991 dels quals l'1-O i 75 del 2 al 4-X. Entre aquells, 9 PN, 2 GC i un ME. Atesos tots pel SEM i els caps. Les lesions més nombroses? Policontusions cervicals, lumbars i cranials; també traumatismes cranials, angoixes, fractures, una afectació de glòbul ocular i un infart. Aquelles acumulacions havien quedat desmentides en un tres i no res, malgrat un jutge, quan Puigtió exposava les intimidacions practicades per la GC, remugués fort, perquè se'l sentís: «Intolerable!». Això mateix, intolerable!