06 de maig de 2019
06.05.2019

Un líder sindical de Mossos nega cap ingerència de Forn

Josep Guillot (Sicme) reivindica "l'estil propi" del cos, que prioritza la mediació a l'ús de la força l'1-O

06.05.2019 | 11:27

El conseller del sindicat Sicme (de comandaments de Mossos), Josep Guillot, ha negat cap ingerència política per part de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, i ha diferenciat les declaracions que feia davant els mitjans de comunicació a les que transmetia al cos. Segons Guillot, el que deia públicament formava part de la "retòrica política". Tanmateix, ha reconegut que aquesta actitud de Forn els semblava "irresponsable i perillosa" i que va provocar que el sindicat fes un comunicat el 4 de setembre per demanar que no es posés en qüestió la professionalitat del cos i per dir que sempre acatarien ordres de jutges i fiscals. També ha explicat que en la reunió per presentar les pautes d'actuació el 29 de setembre, el major del cos, Josep Lluís Trapero, va reivindicar "l'estil propi" del cos i va prioritzar la mediació a l'ús de força.

Guillot és conseller d'un sindicat que engloba inspectors, intendents i comissaris. Proposat per la defensa de Forn, ha reconegut que l'actitud pública de Forn els va molestar però ha diferenciat el seu posicionament davant els mitjans de comunicació del que, a porta tancada i davant dels comandaments, els va oferir abans de l'1-O.

El líder sindical –que és el responsable de la divisió de transports- ha reconegut que en el Consell de Policia del 14 de setembre, l'exconseller Forn va fer una intervenció inicial que no estava prevista en l'ordre del dia per deixar clar que una cosa era la seva tasca pública com a conseller i la va separar de la direcció tècnica dels Mossos. "Ens semblava que era un tema irresponsable i perillós", ha apuntat. Segons Guillot, però, la intervenció de Forn els va tranquil·litzar i, per això, no van considerar necessari fer més comunicats. "Si no hagués fet aquesta intervenció, com a sindicat ho haguéssim denunciat", ha afirmat.

Ús de la força

També s'ha referit a la reunió que va mantenir la prefectura del cos amb tots els comandaments dels Mossos el dia 29 de setembre per exposar les pautes d'actuació. S'ha referit a les declaracions que va fer Trapero sobre l'ús de la força i ha reivindicat "un estil propi dels Mossos" que prioritza "el diàleg i la mediació" a "l'ús de la força". A més, ha dit que no era un posicionament per a l'1-O sinó una manera de fer del cos i que Trapero només va "redundar" en principis que sempre regeixen l'actuació del cos en els grans operatius.

En aquesta reunió, Trapero va exposar que es tractava d'un operatiu conjunt amb CNP i Guàrdia Civil i va explicar com es donaria compliment a la interlocutòria del TSJC. Va demanar "compromís i màxim esforç" a tots i va dir que "no era moment per a queixes", ja que els mossos acabaven de reaccionar als atemptats del 17 d'agost a la Rambla.

En la reunió es va referir a l'objectiu principal "d'assegurar la seguretat ciutadana" i ha explicat que va diferenciar entre com actuar si hi havia resistència passiva o activa. "Va dir que la força havia d'usar-se en última instància, primer calia esgotar el diàleg i la mediació", ha explicat.

En cas de resistència passiva, Trapero els va explicar que calia "acompanyar" la gent a fora del recinte de votació si impedien l'actuació dels Mossos. I en cas d'agressió a tercers o a la policia (resistència activa) sí que va avalar l'ús de la força però "no de manera indiscriminada" sinó "quirúrgica" i només sobre les persones que actuessin violentament.

També ha explicat que van reforçar la seguretat a infraestructures com l'aeroport o la xarxa ferroviària, que es van llogar vehicles i se'n van fer servir d'altres departaments i que es van suprimir permisos per tal de tenir disponibles el màxim d'efectius per a l'1-O.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook