07 de maig de 2019
07.05.2019
Diari de Girona

Joan Bonanit fa pública la seva identitat

El jove ha declarat a cara descoberta i ha afirmat que «si votar és un delicte aquí hauríem d'estar asseguts dos milions de catalans»

07.05.2019 | 15:31

-Diversos ciutadans que van estar presents a centres de votació de Barcelona, Dosrius, Girona, Tortosa o Manresa l'1-O han relatat al Tribunal Suprem insults o cops per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia. Entre aquests testimonis, demanats per l'advocat defensor Jordi Pina i alguns amb llaç groc a la solapa, hi ha hagut el de Joan BonaNit, que per primera vegada ha fet pública la seva identitat i ha mostrat el seu rostre. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat la fiscalia que no pot "retreure" als testimonis haver anat a votar aquell dia tot i que coneguessin les resolucions judicials.

Joan BonaNit fa pública la seva identitat

El primer testimoni en declarar aquest dimarts ha estat Joan Porras, conegut per ser el Joan BonaNit que donava la "bona nit" als presos independentistes quan estaven a Lledoners. Per primera vegada, s'ha conegut el seu cognom i ha mostrat la seva cara, ja que fins ara no es deixava gravar el rostre.Porras ha assegurat que a l'escola de Manresa on estava l'1-O s'hi van presentar sis furgonetes dels Mossos d'Esquadra, que van fer un "cordó policial", van mediar amb "tres advocats" que hi havia al centre, "van entrar i es van emportar les urnes".

En resposta a la fiscalia, ha remarcat que "en cap moment" es va plantejar que "unes votacions es poguessin considerar il·legals". "Si és així, hauríem d'estar asseguts a la banqueta milions de catalans".

"Els bombers van rebre fort"

Un altre dels testimonis ha explicat el que va veure al Servei Municipal d'Ocupació (SMO) de Girona. Ha dit que van organitzar per entrar de deu en deu perquè hi havia molta gent i que van decidir que, si venia la policia, traurien de la fila la gent gran i els nens. "No es tractava d'impedir que entrés la policia, sinó de dificultar", ha explicat Martí Carreras. Ha descrit que els agents del CNP van accedir per una porta lateral que "no estava custodiada" i que primer se'n van endur material del SMO però no urnes. Va ser per això que van tornar a entrar en busca de material electoral i, llavors, va ser quan van arribar els Bombers. Segons ha dit, es van posar entre la policia i els votants per evitar que els colpegessin i per "defensar-los". Carreras, que havia estat president de l'associació de veïns, ha remarcat que van intentar mediar amb la policia i demanaven parlar amb algun comandament i que a ells sí els responien però no als bombers.

"Als bombers ni els parlaven, només els picaven de dalt a baix i als cascos, va haver-hi un bomber que li van trencar el braç, els van donar molt fort", ha explicat.

A preguntes de la fiscalia de si sabia que el referèndum era "il·legal", ha dit que sí però que pensava que això suposaria que l'Estat "no el reconeixeria" i que, per tant, entenia que no tindria "repercussió" per a l'Estat. "Com no ho tindrien en compte, calia ser molts perquè allò que es decidís fos incontestable", ha manifestat

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook