Ahir, dimecres 8-V, encara que el macrojudici començà com sempre a les 10, per als periodistes comença tocades les 9, quan els advocats dels empresonats electes ( Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez), J. Pina i A. Van den Eynde, van convocar la premsa per notificar que demanaven formalment la llibertat provisional per als seus defensats. Una altra patata calenta per a la ja prou rebregada justícia espanyola. Una mica abans de les 11, es va saber una altra nova relacionada amb el judici: el Suprem denegava a Santi Vila la petició de retorn dels 50.000 euros de fiança, amb l'excusa que encara existeix el risc de fuga.

Anant al macrojudici, ahir la defensa Pina- Barnaola volia demostrar que en els llocs on no van intervenir les FCSE la jornada va ser del tot festiva i sense la més petita violència. És fals el que ha publicat El País, que diu que Pina, fent dir als testimonis que els ME no entraven als centres electorals i presenciaven la votació com estaquirots, tornava a Melero el descosit que li havia fet amb el testimoni de l'excap de les BRIMO Carles Hernàndez, que el dilluns deixava Jordi Sànchez a les ungles dels cavalls tractant-lo «d'altiu». I no és cert, perquè ahir hi va haver testimonis de tota la geografia catalana (de Vic a la Sènia, de Balenyà a la Pobla de Mafumet) i de tota mena de professions (d'investigadors a paletes, d'alts funcionaris a fusters), que asseguraven un comportament dels ME exemplar: segons Guillem Galceran, primer testimoni del matí, tancaren el Badalona 7 i va haver d'anar a votar al centre de primària Progrés; el darrer testimoni, Isabel Castell, votà a la Sènia i, com molts d'altres al matí, relatà que els ME prou volien entrar als centres, però se'ls deia, sense violència, que els ho impediríem passivament; aleshores, veient acumulacions de gent als centres de votació optaren, com els estava manat, tot i aixecar actes, per no alterar «la convivència ciutadana».

Era tan evident la prova de l'advocacia que els fiscals o no preguntaven o canviaren de tàctica: demanaven si en altres ocasions s'havia celebrat en els punts de votació una vetllada cultural nocturna, com es va fer la vigília del referèndum.