10 de maig de 2019
10.05.2019

La Fiscalia s'oposa a suspendre el judici i a la llibertat dels presos electes

Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal al·leguen que «les causes (de la privació de llibertat) continuen concorrent amb especial força»

10.05.2019 | 01:11
El tribunal que jutja el procés, ahir.

La Fiscalia s'oposa a la petició de les defenses dels acusats en el judici del procés Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, electes el 28-A, de demanar permís a les cambres per continuar amb el judici i deixar-los en llibertat per poder exercir com a parlamentaris.

En el seu escrit d'al·legacions, els fiscals Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal expliquen que el suplicatori a les cambres «és exigible únicament» i «sempre amb caràcter previ» als «supòsits de detenció, inculpació o processament», els quals «no poden ser ampliats extensivament donat el caràcter restrictiu de la normativa reguladora dels aforaments». «Les causes de la mesura privativa de llibertat continuen concorrent i ho fan amb especial força» tenint en compte la fase actual, segons el Ministeri Públic.

Però aclareixen que el suplicatori «no està previst per a aquells supòsits en els quals l'adquisició de la condició de diputat o senador es produeix una vegada iniciat el judici oral en sentit estricte o en fase de recursos posteriors a una sentència definitiva», que és el cas dels cinc encausats en presó preventiva que van obtenir els seus escons el 28-A quan estaven sent jutjats al Suprem.

Les defenses dels presos electes s'emparen en els articles 750 i 753 de la Llei d'Enjudiciament Criminal i el 71.2 de la Carta Magna, que segons la seva interpretació els concedeix immunitat des del moment de la seva elecció i, per tant, correspon demanar permís a les Corts per continuar amb el judici, cosa que comporta la suspensió a l'espera de la resolució dels suplicatoris.

Això no obstant, la Fiscalia precisa que la Constitució delimita clarament l'àmbit d'actuació per demanar el suplicatori a les cambres, això és «amb caràcter previ a la inculpació o processament», de manera que «no legitima la seva imposició en qualsevol fase del procés».


Abans de l'ordre de processament

I afegeix que la Llei d'Enjudiciament Criminal assenyala que «l'autorització a les cambres és exigible únicament abans que es dicti l'ordre de processament», i atès que «no és necessari demanar el suplicatori, tampoc no és procedent que el tribunal acordi la suspensió del judici oral», tal com pretenen les defenses.

Els fiscals tampoc no veuen opcions quan aborden els reglaments de les cambres, ja que a l'article 12 del Congrés diu que el president una vegada coneguda una actuació judicial contra un diputat pot adoptar mesures per salvaguardar els seus drets, però aquesta referència a actuació judicial s'ha d'entendre, segons els fiscals, als casos de detenció, inculpació i processament.

Mentre que el del Senat és més concís i «només contempla» aquests tres supòsits ja citats com a actuacions judicials que necessiten un suplicatori i l'autorització de la Cambra.

Respecte a la petició de llibertat per exercir com a parlamentaris, recorden els fiscals que la presó preventiva va ser acordada amb anterioritat a la seva decisió de concórrer a les eleccions, de manera que «els acusats eren plenament conscients que l'exercici efectiu del seu dret de participació política estava ja condicionat per la mesura cautelar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook