Les setmanes anteriors, quan declaraven votants de l'1-O en el macrojudici, les acusacions esgrimien la cançonetga de si no coneixien la resolució del TSJC. Aquesta resolució, a banda de manar no alterar «la convivència ciutadana», no s'adreçava explícitament a la gent, sinó als poders públics, i concretament als cossos de la policia, perquè complissin l'ordre d'impedir el referèndum fent prevaler la seguretat a l'eficàcia. Els observadors internacionals, coordinats per la International Trial Watch, ja advertiren de la irregularitat de la qüestió fa dues o tres setmanes, i argumentaven que fiscalia, amb aquestes preguntes, «pretén situar els testimonis davant la disjuntiva d'acatar una ordre judicial o d'exercir un dret fonamental». Segons ells, no és correcte: no sent la ciutadania la destinatària de cap ordre judicial, i no sent la participació en un referèndum un il·lícit penal, el dia 1-O els ciutadans podien participar en la votació emparats pels seus drets fonamentals. Això Marchena ho sap, i per aquesta raó alguna vegada parà els peus a la fiscalia, quan volia fer retrets als votants. A ell se li anava en orris l'argument de la «violència ambiental» i als fiscals tots els altres: ni rebel·lia ni sedició, que requereixen violència, ni organització delictiva per ocupar els col·legis. Els dos Jordis s'han carregat els neulers de l'organització de l'1-O, però els votants parlen d'espontaneïtat i autoorganització. La presó preventiva hauria de cremar als dits dels membres del Tribunal. Fins i tot allò de la passivitat o connivència dels ME amb els votants salta pels aires. Segons hem sentit, resulta que els ME haurien complert com ningú amb «el dispositiu conjunt». A la vigília comprovaven que als centres de votació no s'hi fessin preparatius electorals i aixecaven acta; l'1-O, quan van poder, requisaren urnes (un testimoni de Seva ho lamentà); si veien els col·legis plens de ciutadans, preferien salvaguardar «la convivència» com havia manat la magistrada. Pérez de los Cobos s'haurà de confrontar amb els cappares dels ME per explicar qui va trencar el «dispositiu conjunt» i per què. Podria haver prevaricat, però no pateixin. No se la carregarà; potser el premiaran com s'ha fet amb la jutgessa Lamela. I que em perdoni Marchena: ja suposo que això que dic, com de la injusta duració de la presó preventiva, per a ell, deu ser del tot «impertinent».