Dimecres 8 i dijous 9-V, el macrojudici es carregà d'electricitat. Fiscals i jutges no podien admetre que els ME complissin millor l'ordre de no alterar la convivència ciutadana que les FCSE, que amb la seva agressiva actuació provocaren violència als llocs on van anar. La tesi de Marchena de la violència ambiental s'esquerdava. Els testimonis que portà l'advocat Jordi Pina dibuixaven un panorama ben diferent del que van voler fer creure els PN i GC que declararen el mes passat. Les «barreres humanes» prenien rostre d'activistes pacífics, els ME haurien fet una actuació exquisida, la gent va viure el referèndum com una festa on no van actuar les FCE i, per a més inri, cap indici, encara (!), de les urnes. Marchena estava cada vegada més enervat. Només va faltar la cirereta emmetzinada que posaria damunt del pastís Nemesio Fuentes, policia nacional jubilat, que va votar a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i declarà amb llaç groc a la solapa als seus setanta anys. S'oferí voluntari per formar part d'una mesa i fou testimoni de l'agressivitat amb què actuà la GC quan va arribar a ¾ de 2 de la tarda i s'obriren pas de mala manera sense mostrar cap ordre judicial. Semblava que s'avergonyís d'haver servit al CPN durant 25 anys. Es van apropar agredint la gent (dos dels seus fills resultaren lesionats) i un GC va trencar la vidriera de la porta, una porta que estava oberta... «Només d'haver mostrat l'ordre judicial o demanar que obríssim, hauríem deixat el pas franc». El fiscal Moreno no sabia com rosegar aquell os: «No sabia que els agents actuaven sota mandat judicial?». Li sortí malament. «També sabia que havien d'actuar sempre preservant la convivència». Fuentes, un any després, criticaria que l'associació de FCSE Jusapol (Justicia Salarial Policial) homenatgés els agents que havien actuat a Catalunya. Era el darrer testimoni de la 13a setmana (dijous, 9-V). Alguns jutges de la sala, davant del mal humor, li segueixen demanant mà dura; Marchena sap que, des de fora, se li demana acabar amb la ignominiosa presó preventiva. Però te por. L'extrema dreta judicial i la premsa del mateix sector se li tirarien al damunt. Opprimit leges timor, deia Sèneca. I Horaci rematava: Qui metuens vivet, liber mihi non erit umquam.