23 de maig de 2019
23.05.2019

Les pèrites quantifiquen en un milió la despesa pública pel referèndum

Les tècniques d'Hisenda i de la Intervenció General de l'Estat consideren perjudici per al patrimoni públic des del moment que es presta el servei, independentment de si es cobra o no

23.05.2019 | 00:59
Les pèrites quantifiquen en un milió la despesa pública pel referèndum

Tres pèrites d'Hisenda i una altra de la Intervenció General de l'Estat (IGE) van quantificar en almenys 917.648 euros sense IVA les despeses que la Generalitat de Catalunya va comprometre per finançar el procés independentista i, més en concret, el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Aquesta quantitat fa referència a totes aquelles partides que van analitzar les tècniques d'Hisenda i de la IGE i que van plasmar en els seus informes que arriben a la mateixa conclusió de despeses compromeses l'any 2017 per la Generalitat, segons van explicar les quatre pèrites durant la seva compareixença en el judici del procés al Tribunal Suprem.

La pèrita de la IGE, Mercedes Vega, va explicar que el seu informe diferencia entre despeses compromeses i despeses efectivament realitzades, és a dir, pagades, si bé la representant d'Hisenda Carmen Tejera va remarcar que al seu només fa esment al primer grup, perquè, en la seva opinió, el perjudici a l'erari públic es produeix en el moment que es presta el servei per part de l'empresari.

De tot el que han analitzat en els seus informes, segons va remarcar aquesta pèrita, es pot concloure que aquest perjudici a l'erari públic es va produir en els encàrrecs de publicitat, els llocs web o disseny de cartelleria relacionats amb el referèndum que va dur a terme el Govern de Carles Puigdemont.

No obstant això, Tejera va voler deixar clar que aquest gairebé milió d'euros que figura en el seu informe no és l'única despesa que es va comprometre pel procés, perquè per a aquestes conclusions no s'han tingut en compte altres desemborsaments que podrien haver-se realitzat en algun període anterior al 2017.

També va constatar que van poder produir-se altres despeses, el concepte de les quals no fa referència al referèndum en concret, sinó que s'haurien inclòs en els conceptes generals dels departaments de la Generalitat, abans i durant el 2017, i no s'haurien destinat a les finalitats que fixa la llei dins la prestació de serveis públics bàsics per als ciutadans com «trasplantaments o diàlisis».


Perjudici per a la hisenda pública

Un dels extrems en què van coincidir les quatre pèrites és que existeix perjudici per al patrimoni públic ja des del moment que es presta el servei, independentment de si es cobra o de si, posteriorment, s'emet una factura negativa o es renuncia a cobrar-lo. «El perjudici per a la hisenda pública no és quant es paga –que és totalment irrellevant, indiferent i absolutament innocu- sinó quan s'entén realitzada la despesa, que és amb el reconeixement de l'obligació o amb la prestació del servei», va sostenir una de les pèrites. A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, van desgranar una a una diferents partides on les acusacions consideren que el Govern va malversar diner públic i van sostenir que, efectivament, en la majoria d'aquestes el servei es va prestar.


Informes finals de l'acusació

El tribunal va deciditr unir les pericials sol·licitades per Fiscalia i Advocacia de l'Estat en base al «principi de contradicció i defensa» i perquè ambdues giraven a l'entorn de la malversació. El que han relatat les quatre pèrites de ben segur que les acusacions ho recolliran en els seus informes finals, ja que els ajuda a sostenir que va haver-hi malversació.

Sobre la factura negativa (que diferents testimonis van explicar que havien emès), van dir que no suposa una renúncia a cobrar «per si mateixa», sinó que serveix per reclamar l'IVA. És a dir, si a un empresari li encarreguen una feina, emet factura i no li paguen, té un doble perjudici. Per una banda, no cobrar, i per altra banda, haver abonat l'IVA a l'Estat que consta a la factura. Per això, el sentit de la factura negativa seria recuperar l'IVA i, almenys, tenir un perjudici menys, afegit al fet de no cobrar el servei.

Durant el judici, les defenses van aportar diferents testimonis per negar la malversació. Alguns d'ells, empresaris que van fer treballs que podrien relacionar-se amb la preparació del referèndum i que van explicar que desconeixien la finalitat i que, en la gran majoria dels casos, ni van cobrar ni van iniciar tràmits per reclamar els diners. Alguns, fins i tot, van fer factures negatives. El director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, també va dir que no havien detectat cap compromís de pagament relacionat amb l'1-O. Durant l'interrogatori, va dir que no van detectar cap actuació administrativa que comportés despesa o compromís de diner públic per a l'organització del referèndum. Esteve va reconèixer que existeixen «factures proforma» que interpreten que són «com pressupostos» i que només va arribar a entrar en un departament. «Formalment no consta cap petició de pressupost ni cap compromís de pagament», va sentenciar. I va insistir que, tot i que portin el segell de sortida de la Generalitat, «en l'àmbit administratiu ni hi ha cap encàrrec ni factura pendent de pagament ni cap compromís de pagament».


Ús dels col·legis

Pel que fa a l'ús dels col·legis per a la celebració de la jornada de l'1-O, les pèrits van assegurar que els centres utilitzats són «subjectes d'aprofitament» i, per tant, poden tenir «contraprestació econòmica» pel seu ús.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook