24 de maig de 2019
24.05.2019
Diari de Girona

Barrija-barreja i 900.000 euros virtuals

24.05.2019 | 00:43
Barrija-barreja i 900.000 euros virtuals

Ahir, abans es va reprendre el judici amb els darrers testimonis de la defensa; tot seguit, en una barrija-barreja matinal espectacular, es va seguir amb la prova pericial. Judit Gené, defensora de Meritxell Borràs, consellera de Governació, interrogà Josefina Valls, exdirectora de Serveis del departament de Governació, i Xavier Urios, ex-advocat en cap de l'assessoria jurídica mateix departament i avui Director general d'afers contenciosos. Tots dos van deixar clar que no es destinà ni un euro per a l'1-O. L'advocat Joan Segarra, del gabinet de Pau Molins, en defensa del conseller d'Empresa i Coneixement Santi Vila, interrogà Pau Villòria, ex-secretari general seu a, i Josep Solà, exdirector de Serveis, no cessat amb el 155. Villòria (aquesta va ser bona!) declarà que el conseller li havia dit que Puigdemont li havia comentat que l'1-O es finançaria amb aportacions privades. Tots dos, esclar, van deixar clar que no es va desviar ni un cèntim cap a l'1-O. (Altrament, totes les despeses ja estaven fiscalitzades pel ministeri d'Hisenda.) Amb ells acabava la prova testifical. En total, hauran passat per la sala 442 testimonis. Marchena, aleshores, seguí amb la barrija-barreja començada la vigília i recomençà la prova testifical. Si dimecres va fer declarar juntes les pèrits d'Hisenda proposades per Fiscalia i Advocacia de l'Estat, ahir ho van haver de fer els pèrits proposats per Fiscalia i a Advocacia de l'Estat „que eren Carlos Javier Irisarri, tècnic SEGIPSA (Societat Estatal de Gestió Immobiliària de del Patrimoni de l'Estat) i  José Manuel Cámara, tècnic d'Ibertasa (empresa de taxació)„ i els de les defenses (que eren Jordi Duatis i Joan Güell, membres de l'Agrupació d'Arquitectes i Experts pericials i forenses del Col·legi d'Arquitectes). Havien de dir quin era el valor d'ús per l'arrendament dels locals que es van utilitzar com a centres de votació. I així carregar-los a l'esquena dels processats sota l'epígraf de malversació. I, és clar, se les van tenir des de bon començament perquè es tractava d'immobles singulars, exclosos del tràfic de lloguer ordinari. Els pèrits de l'acusació parlaven de renda potencial, estimada a partir dels cadastres (l'1-O costat 900.906,70 ?!) i els altres, amb raons, deien que allò era un disbarat. Qui va fer el negoci d'En Roc de les cabres?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook