24 de maig de 2019
24.05.2019

Els pèrits discrepen al judici sobre les despeses de l'1-O

Els tècnics proposats per l'acusació xifren en 900.906 euros el valor dels edificis públics utilitzats pel referèndum mentre que els de la defensa asseguren que eren immobles «fora del mercat immobiliari»

24.05.2019 | 00:43
El president del Tribunal Manuel Marchena (a l'esquerra), durant la sessió d'ahir al Suprem.

Quatre experts van protagonitzar un acarament pericial sobre si es pot valorar econòmicament la cessió dels col·legis l'1-O: mentre els de les acusacions consideren que sí i ho xifren en 900.000 euros, els de les defenses contraposen que no en ser immobles fora del mercat immobiliari.

El tribunal va escoltar la pericial de les acusacions «sobre la valoració dels locals fets servir com a centres de votació», que es va realitzar de manera simultània amb la contrapericial proproposada per l'exconsellera Dolors Bassa «sobre el possible valor d'ús per arrendament».

Es tracta d'una prova clau per a les acusacions perquè el valor d'ús d'aquests immobles forma part de, segons la seva opinió, els fons suposadament malversats per la Generalitat. Les pericials dels locals van discórrer com un acarament entre els experts d'acusacions i defenses que han deixat clar d'inici les seves divergències en la forma i fons de l'anàlisi.

La discrepància està en si es pot valorar econòmicament els locals públics habilitats com a centres de votació, perquè els de les acusacions diuen que tenen «un valor potencial d'ús» que segons els tècnics de les defenses és zero, ja que són edificis fora del mercat immobiliari i no hi ha la possibilitat de lloguer ni lucre cessant.


Béns exclosos

I encara que els de les acusacions van admetre que els col·legis són béns exclosos del mercat immobiliari, van precisar casos com els recintes portuaris que s'usen de manera privada especialment i el cànon dels quals es calcula comparant aquells immobles amb el mercat privat però utilitzant «taxa raonable de mercat». Però les defenses van argumentar que en tractar-se d'immobles fora del mercat «no donen lloc a una contraprestació», de manera que «el servei que es va fer el dia dels fets no està subjecte a taxes o preus públics». Paral·lelament, el que va ser número dos de Santi Vila a la conselleria d'Empresa va sortir en la seva defensa en assegurar que sempre els va prohibir que destinessin un euro públic a l'1-O, i va afirmar: «Ell em va comentar que el president de la Generalitat li havia dit que l'1-O es finançaria amb donacions de particulars». El testimoni va comentar que Vila li va demanar «de forma reiterada» que «vetllés i garantís» perquè ningú en el departament iniciés un expedient relacionat amb el referèndum, declarat il·legal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook