29 de maig de 2019
29.05.2019
Diari de Girona

Estrasburg rebutja la demanda de Puigdemont per anul·lar el ple de l'1-O

El Tribunal Europeu de Drets Humans desestima la querella presentada per l'expresident de la Generalitat i una setantena de diputats sobiranistes contra la suspensió de la sessió del 9-O perquè entén que «calia mantenir la seguretat pública» i nega que es vulneressin drets fonamentals

29.05.2019 | 00:28
Carles Puigdemont, al Parlament el 10 d'octubre de 2017.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar ahir la demanda presentada per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i 74 diputats més contra l'anul·lació del ple d'octubre del 2017 en què s'havia de declarar la independència de Catalunya.

La Cort europea afirma en la seva decisió que la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional calia «en una societat democràtica» per «mantenir la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats alienes».

Afegeix la decisió de la Sala Tercera del Tribunal d'Estrasburg que la demanda presentada per l'advocat Andreu Van den Eynde està «manifestament mal fundada». La «ingerència» en el dret dels demandants a la llibertat de reunió «pot ser considerada raonablement» com a resposta «a una necessitat social imperiosa».

Després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, dos grups parlamentaris -Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP- van demanar a la Mesa del Parlament que convoqués una sessió per avaluar els resultats de la consulta.

La Mesa ho va acceptar i va planificar la reunió per al 9 d'octubre, però els altres grups s'hi van oposar amb l'argument que s'infringia el reglament de la Cambra. Els socialistes van portar el cas davant el Constitucional i van demanar una mesura de suspensió cautelar. Recorda la decisió judicial que Puigdemont va comparèixer davant el ple de la Cambra catalana l'endemà, el 10 d'octubre, quan «va declarar la independència de Catalunya, que el Parlament va deixar després sense eficàcia legal».

La decisió assenyala que la sessió plenària va ser convocada segons l'article 4.4 de la Llei 19/2017, «suspesa provisionalment el 7 de setembre del 2017 pel Tribunal Constitucional», per la qual cosa va quedar «temporalment inaplicable».

La decisió de la Mesa del Parlament de convocar el ple «va suposar un incompliment manifest» de les decisions de l'alt tribunal que tenien com a objectiu «la protecció de l'ordre constitucional».

Entre els demandants, hi ha els que van ser membres de Junts pel Sí i la CUP, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Antoni Comín, Anna Gabriel, Marta Rovira, Lluis Llach, Roger Torrent, David Bonvehí i Germà Gordó.

En la seva demanda, van al·legar que la suspensió del ple «va constituir una vulneració del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió, en la mesura en què no van poder expressar la voluntat dels electors que van participar en el referèndum».

Després del referèndum del 1-0, tots dos grups van demanar a la mesa del Parlament que convoqués un ple per valorar els resultats. Aprovada la convocatòria, 16 diputats socialistes van recórrer en empara davant el TC perquè el ple «atemptava el dret d'exercir les seves funcions públiques sense pertorbacions i van recordar que la sessió tenia com a objectiu la declaració d'independència». En suspendre el ple, el TC va recordar que la missió del Parlament era «representar el conjunt de la població i no només certes forces polítiques, fins i tot si eren majoritàries a la Cambra».

El Tribunal d'Estrasburg ja va rebutjar el passat 4 d'octubre una demanda de Montserrat Aumatell i Arnau, una organitzadora del referèndum del 1-O, i té pendent examinar si admet o no una vintena de demandes relacionades amb el procés sobiranista de Catalunya.


El Govern respecta la decisió

De la seva banda, el Govern respecta la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, que va declarar «inadmissible» el cas. La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, va valorar la decisió del tribunal durant la roda de premsa d'aquest dimarts al migdia, posterior al Consell Executiu.

La decisió va provocar també uns comentaris de l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en relació amb la sentència. El lletrat justificava la decisió del tribunal insinuant que l'advocat Andreu Van den Eynde (lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva i autor de la querella tombada) no havia «fet els deures». En resposta a un tuit de l'exconseller de la Generalitat Josep Huguet, Boye el convidava a preguntar-se qui havia redactat la demanda, apuntant a Van den Eynde: «el TEDH i el TJUE són llocs molt tècnics on s'hi ha d'anar amb els pantalons al seu lloc».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook