"El dimecres passat em van comunicar per sorpresa la meva destitució i avui ja s'ha fet pública". Amb aquestes paraules comença la carta que l'excomissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius, ha adreçat a tot el col·lectiu. Esquius exposa que va assumir el càrrec "per responsabilitat i per sentit del deure" i ara assumeix amb "el mateix sentit del deure" la destitució que s'ha fet pública aquest dilluns a través d'una roda de premsa del conseller Miquel Buch i el nou comissari en cap, Eduard Sallent.

Esquius indica que ha procurat prendre les "millors" decisions "pensant a recuperar la normalitat institucional, amb tots els estaments, cossos i actors socials, des de la neutralitat política i amb la voluntat final de servei a tota la ciutadania". Acaba la carta posant-se a disposició del nou comissari en cap.

Esquius explica que ha estat "un honor" representar el cos durant els onze mesos i agraeix l'encàrrec. També agraeix als agents del cos el "compromís" i "lleialtat". "I si ara els màxims responsables del Departament han cregut que el millor era el meu relleu, cal acceptar-lo", afegeix.

Presa de possessió d'Eduard Sallent

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha situat al capdavant dels Mossos d'Esquadra Eduard Sallent, fins ara sotscap de la comissaria general d'Informació, en substitució de Miquel Esquius, un relleu amb el qual obre una nova etapa una vegada culminada la "normalització" del cos després del 155.

En una roda de premsa convocada aquest mateix matí, Buch ha comparegut al costat de Sallent i el director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez - no així amb el substituït Esquius - per informar del relleu en la prefectura de la policia catalana, que ell mateix havia anunciat hores abans als comissaris del cos a la seu central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell.

Sallent, que avui mateix ha estat nomenat comissari, substitueix en el càrrec Miquel Esquius, qui ha estat al capdavant dels Mossos d'Esquadra durant onze mesos, des de juliol de l'any passat, en substitució de Ferran López, el comissari que va ser designat pel Govern per comandar a la policia catalana en l'etapa del 155, després de la destitució del major Josep Lluís Trapero.

Amb Esquius, ha subratllat el conseller, s'ha aconseguit una "normalitat institucional amb els operadors policials i judicials", la qual cosa ha permès als Mossos d'Esquadra "recuperar forces" per obrir una nova etapa en la que afrontar els reptes que la seguretat pública requereix.

Crítiques de PSC i Cs

El PSC demanarà que el conseller d'Interior, Miquel Buch, doni explicacions de la destitució de Miquel Esquius al capdavant dels Mossos d'Esquadra. Segons ha manifestat el número 1 de Barcelona del PSC, Jaume Collboni, els preocupa la "inestabilitat" al Departament d'Interior, els "canvis de criteris", i en la direcció del cos "cada dos per tres" que, a parer de la formació, "sonen a improvisació".

Les explicacions les demanaran ampliant la petició de compareixença que ja havien registrat la setmana passada demanant informació al conseller sobre la selecció de la nova escorta del president de la Generalitat.

El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha acusat el conseller d'Interior, Miquel Buch, d'utilitzar els Mossos d'Esquadra com "si fossin una policia política" després de la destitució del comissari cap del cos, Miquel Esquius, i substituir-lo per Eduard Sallent.

En un tuit recollit per Europa Press, ha afirmat que "és vergonyós que s'anteposi el procés davant de la seguretat de tots els catalans" i ha qualificat el relleu de la direcció dels Mossos de ser un nomenament a dit.

"El conseller Buch canvia una altra vegada el cap dels Mossos per continuar fent-los servir com si fossin una policia política. És vergonyós que s'anteposi el procés davant de la seguretat de tots els catalans", ha recriminat.

Dos dies abans de la posada en marxa dels nous escortes

Es dona la casualitat que el relleu s'ha anunciat de manera precipitada, tal i com a denunciat el propi Esquius pocs dies abans de la posada en marxa del nou cos d'escortes o 'guàrdia pretorinana' del president. Torra ha decidit prendre el control de la nova Àrea de Seguretat Institucional (ASI) del Govern que entrarà en funcionament el proper 17 de juny i estarà formada inicialment per 71 mossos d'Esquadra.

S'encarregarà de protegir el president de la Generalitat, Quim Torra, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i els expresidents Artur Mas, José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol. S'ubicarà als Jardins de Pedralbes, i més endavant també es farà càrrec de la protecció d'alguns edificis governamentals, com el Palau de la Generalitat, i per això caldrà ampliar el número d'efectius. Aquesta nova àrea dependrà funcionalment i directament de Presidència de la Generalitat, no de la Conselleria d'Interior, i per això s'ha generat certa polèmica política i mediàtica.

Fonts del govern esperen que l'ASI també es pugui fer càrrec de la protecció del president Carles Puigdemont, a Bèlgica, qüestió que està pendent de l'autorització del Ministeri de l'Interior, i que la Generalitat ja ha demanat anteriorment però vol reiterar quan es conformi el nou govern espanyol. Actualment Puigdemont és protegit per mossos d'Esquadra en les seves hores lliures.