El conseller d'Interior, Miquel Buch, va situar al capdavant dels Mossos d'Esquadra Eduard Sallent, fins ara sotscap de la comissaria general d'Informació, en substitució de Miquel Esquius, un relleu amb el qual obre una nova etapa que va justificar dient que s'havia culminat la «normalització del cos després del 155». En una roda de premsa convocada ahir, Buch va comparèixer al costat de Sallent i el director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez -no així amb el substituït Esquius- per informar del relleu en la prefectura de la policia catalana, que ell mateix havia anunciat hores abans als comissaris del cos a la seu central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell.
Sallent, que ahir mateix va ser nomenat comissari, substitueix en el càrrec Miquel Esquius, qui ha estat al capdavant dels Mossos d'Esquadra durant onze mesos, des de juliol de l'any passat, en substitució de Ferran López, el comissari que va ser designat pel Govern per comandar a la policia catalana en l'etapa del 155, després de la destitució del major Josep Lluís Trapero.
En les seves primeres paraules davant els mitjans, Sallent -un dels vuit nous comissaris que ahir van prendre possessió del càrrec- va afirmar que es proposa deixar els Mossos al marge del «debat partidista» i «girar full definitivament» després de les «dificultats» que ha travessat el cos policial en els últims temps, en els quals, ha recalcat, «em sento orgullós del que vam fer i, sobretot, de com ho vam fer».
A aquestes «grans dificultats» per als Mossos es va referir també Miquel Buch, que va apuntar que Esquius ha fet la seva feina «excel·lentment bé», però que el seu càrrec es va plantejar com una etapa de transició en la qual calia «una època de normalització dins el cos». Amb Esquius, va subratllar, s'ha aconseguit una «normalitat institucional amb els operadors policials i judicials», la qual cosa ha permès als Mossos d'Esquadra «recuperar forces» per obrir una nova etapa en la que afrontar els reptes que la seguretat pública requereix.
Segons Buch, també han contribuït a aquesta normalització el fet que últimament s'hagin arxivat algunes de les causes que tenen obertes els Mossos d'Esquadra per presumpta passivitat davant l'1-O i que s'hagi «sentit la veu» de com va ser l'actuació de la policia catalana el 20S, l'1-O o en els atemptats del 17-A.
«No és que Esquius no fos adequat», va subratllar el conseller, que va reconèixer que el ja excap de Mossos va buscar els «equilibris necessaris» perquè el cos tornés a la normalitat, però va explicar que amb les restes que s'obren en la nova etapa ha preferit confiar en el «tarannà negociador i l'experiència» de Sallent, que fa 22 anys que està al cos.
Miquel Esquius, el fins ara cap dels Mossos d'Esquadra, va defensar la seva actuació «des de la neutralitat política» en la carta de comiat que ha enviat als agents del cos després del seu relleu pel comissari Eduard Sallent.
En l'escrit, al qual va tenir accés Efe, l'excap de la policia catalana revela que la setmana passada se li va comunicar «de sorpresa» la seva destitució, onze mesos després que assumís el càrrec en substitució de Ferran López, el comissari que va ser designat pel Govern espanyol per comandar als Mossos d'Esquadra en l'etapa del 155.
Sorpresa i temor
El nomenament de Sallent va agafar per sorpresa bona part del cos policial, no només perquè no s'esperava un relleu tan d'hora a la prefectura dels Mossos, on Esquius havia treballat per mantenir-los al marge de la brega política, sinó també per la seva procedència: és la primera vegada que el màxim comandament de la policia catalana accedeix al càrrec sense una trajectòria prèvia com a comissari. Segons apunten fonts sindicals, a la sorpresa va seguir un cert temor entre alguns sectors del cos que el relleu en la policia catalana torni a situar els Mossos d'Esquadra en el punt de mira.
