er a la fiscalia, els tres mesos de judici no han existit. L'1-O hi va haver violència i rebel·lió (i no només sedició, que implicaria només desordres públics). Els fiscals ahir al matí es van repartir la feina d'elevar a definitives les seves acusacions. Començà Javier Zaragoza, que desenvolupà quatre blocs temàtics diferents, i abans, uns preliminars, on volgué deixar clar que l'objecte del judici no era la criminalització de cap ideologia ni cap dissidència política sinó el fet d'haver volgut canviar l'ordre constitucional de 1978 advocant un fals dret d'autodeterminació. Cità Habermas, Eliott, el rei i Kelsen i tot. Tractà Junqueras de sofista amb la teoria de la cadira buida quan demanava diàleg a Espanya i deia que voler un referèndum no és cap delicte, però impedir-lo per la força, sí. Deixà clar que la sobirania popular no està pel damunt de la llei i esmentà, com era de preveure, la passada sentència del TDH, per adduir que no s'ha retorçat cap llei per poder criminalitzar. Per a ell no hi ha presos polítics, sinó uns acusats que havien desobeït reiterades advertència del TC. Jaime Moreno plantejà cinc qüestions: Hi va haver violència? Quin significat tenia per al delicte de rebel·lió? Quin nexe, entre la violència i la declaració d'independència? Coneixien els acusats que hi podia haver enfrontaments violents? Instrumentalitzaren la violència vers els seus objectius? (Òbviament respongué que sí i donà importància a les reunions del 26 i 28-IX entre polítics i la cúpula els ME.) Consuelo Madrigal anà per la malversació, seguint fil per randa els testimonis de Montoro de la prova pericial. Fidel Cadena, a més de voler provar la violència, necessària per a la rebel·lió segons l'art 472 del Codi Penal, posà l'inici de la insurrecció catalana al novembre del 2015. Per a ell hi va haver alçament rebel sense armes com al 23-F, comparà la vis física amb la vis intimidativa, i, el pitjor de tot, volgué tancar possibles sortides del tribunal. Calia parlar de coautoria d'un delicte plurisubjectiu i pluriconvergent, davant del qual, malgrat el resultat truncat, no es pot parlar de temptativa, de frustració ni de conspiració perquè els acusats foren responsables de tots els danys causats als civils i a les FCSE. I, una torna, el 36.2: complir la meitat de la condemna abans d'aplicar-los el 3r grau.