05 de juny de 2019
05.06.2019

L'Advocacia descarta la violència com a «element estructural»

L'advocada de l'Estat fonamenta la seva acusació per sedició al judici davant del delicte de rebel·lió que defensa la Fiscalia i exclou l'ús de la força com a «instrument nuclear» dels acusats

05.06.2019 | 00:20
L'advocada de l'Estat Rosa Seoane exposant les conclusions.

L'Advocacia de l'Estat va fonamentar la seva acusació per sedició en el judici del procés davant el delicte de rebel·lió del qual acusa la Fiscalia en la idea que la violència no va ser «un dels elements estructurals del pla» dels acusats per aconseguir la independència de Catalunya.

Segons el parer de l'Advocacia, dependent del Govern, no es pot considerar provat que els acusats organitzessin i tinguessin en compte la violència «com un instrument nuclear» per a la consecució dels seus fins, ni tampoc que fos «idònia, suficient o proporcionada» per aconseguir-los.

És la forma com la cap del Penal de l'Advocacia, Rosa Seoane, va defensar davant el Tribunal Suprem la prevalença del delicte de sedició enfront del de rebel·lió, dos tipus penals que es diferencien fonamentalment en la concurrència de violència per a la consecució dels fins.

L'Advocacia aposta per la sedició i assegura que nou acusats van participar «de forma absolutament predeterminada i organitzada» en un «aixecament públic i tumultuari que va tenir lloc l'1-O» amb la «finalitat clara d'impedir i neutralitzar» el mandat judicial que ordenava impedir el referèndum, declarat il·legal.

Seoane, que va recordar que la sedició no té en compte la violència però sí l'ús de la força, va destacar les «concentracions massives de persones dotades de certa organització», preparades per «impedir l'aplicació de la llei».

Per això considera que «es donen tots els elements del delicte de sedició en la forma de procedir l'1-O», on es va exercir una resistència o activa o passiva a les forces de seguretat de l'Estat a través «d'una oposició dels concentrats», que, en actitud «clara de desobediència», intentaven impedir el compliment d'un mandat judicial, donant-se a vegades situacions de gravetat «de major o menor abast».

Per a l'Advocacia, nou acusats, amb Oriol Junqueras al capdavant, són coautors del delicte de sedició, ja que tots buscaven la mateixa finalitat i «van aportar cadascun dins els seus àmbits el que calia».

Seoane va destacar aquí el paper «fonamental» de Carme Forcadell per crear «aquella aparença de legalitat, aquella espècie de marc normatiu paral·lel completament il·legítim que donava cobertura» a tot el procés.

Capacitat de lideratge dels Jordis

I respecte als Jordis, va subratllar la seva «capacitat de convocatòria i lideratge» durant les concentracions del 20 de setembre del 2017 davant escorcolls de dependències de la Generalitat, quan es van enfilar a vehicles de la Guàrdia Civil «per encoratjar les masses contra l'actuació judicia» i els ciutadans seguien «al peu de la lletra les seves instruccions».

Sobre el delicte de malversació, l'advocada de l'Estat va considerar demostrat el perjudici per a les arques públiques del procés, més enllà de les despeses «mínimes» acreditades durant el judici.

«S'ha produït una adscripció generalitzada de tots els recursos humans i materials de la Generalitat a aquest fi il·lícit i il·legítim produint un perjudici patrimonial», va precisar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook