10 de juny de 2019
10.06.2019

llarena, al fons a la dreta

09.06.2019 | 23:22

ls líders catalans en presó preventiva hi són, contra el parer del Grup de Treball de l'ONU, perquè el jutge instructor, Pablo Llarena, ho va voler així, teledirigit pel ministre Catalá, no ho oblidéssim. Acusats de rebel·lia i en presó preventiva, els aplicà l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LEC), que iguala els individus terroristes amb els rebels, per retenir-los-hi. En castellà, no fos cas, fa així: « Firme un auto de procesamiento y decretada la prisión provisional por delito cometido por persona integrada o relacionada con bandas armadas o individuos terroristas o rebeldes, el procesado que estuviere ostentando función o cargo público quedará automáticamente suspendido en el ejercicio del mismo mientras dure la situación de prisión». Per això, a inicis del 2018 no se'ls deixà anar a prendre possessió del seu escó al Parlament català i s'ha seguit la mateixa doctrina aquest maig per privar-los dels escons de les Corts, tot soscavant de drets polítics fins i tot els seus electors. Només que Marchena, conscient que aquestes matusseres incursions del judicial en el poder legislatiu poden resultar cares a Estrasburg, ho encolomà a les cambres i se'n rentà les mans.

Llarena i Marchena saben perfectament que el 384 bis neix després de l'article 55.2 de la Constitució, que regula l'estat d'excepció o de setge a l'estat espanyol. I que, el 1987, el TC interpretà el concepte «rebel» i l'equiparà amb l'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius per trencar l'ordre constitucional. Pitjor: segons l'art 55.2,§b de la Constitució, qui apliqui l'article 384 bis al cas d'un presumpte delicte de rebel·lió, on en cap cas s'hagin usat il·legítimament armes de guerra, munició i explosius, incorrerà en «responsabilitat penal» si fa una «utilització injustificada o abusiva» d'aquesta prerrogativa, segons explicà en el seu dia Agustí Carles, membre de Constituïm i assessor legal de Forcadell. I afegia: «Si el jutge Llarena aplica aquest precepte als representants polítics independentistes pot incórrer en responsabilitat penal per violació dels drets i llibertats fonamentals recorreguts per la llei. Aleshores, qui podria resultar querellat i -en el seu cas- inhabilitat, seria el mateix Jutge del Suprem». 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook