Els lletrats dels líders independentistes jutjats al Suprem van reconèixer que els acusats van cometre un delicte de desobediència, que no comporta pena de presó, però van considerar «absurda» la rebel·lió quan a Catalunya només hi va haver «tres casos de violència», la qual s'ha «banalitzat» completament. El judici del procés es va endinsar en els informes finals de les defenses, començant per Andreu Van den Eynde, lletrat d'Oriol Junqueras i raül Romeva, i Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, els quals, amb estratègies divergents, van concloure que a Catalunya no hi va haver la violència que exigeix la rebel·lió ni l'aixecament tumultuari que requereix la sedició, com tampoc no es va consumar cap independència. En tot cas, l'advocat de Forn sí va admetre els desordres públics.

El que va ocórrer, segons el lletrat de Junqueras i Romeva, va ser «una desobediència de manual» i el problema és que «es confon la desatenció a la Llei amb la rebel·lió» perquè «amb la desobediència no en tenen prou les acusacions». «Si la desobediència pot derivar-se de participar en un govern en el qual es diu que si fa falta es desobeiran les resolucions del Constitucional, contra això no hi puc fer res», va dir l'advocat de Forn, que cedeix «amb gust» la trinxera de la desobediència, una línia estratègica compartida per les defenses, conscients que aquest delicte no suposa presó.

D'aquesta forma, tots dos van retreure al fiscal Javier Zaragoza la seva referència al procés com un «cop d'Estat», una afirmació que «contamina» i és «una banalitat» perquè la fonamenta en conceptes de «violència normativa» o «violència potencial» sense portar armes ni entrar en combat insuficient per a la rebel·lió.

Amb duresa, el lletrat de Forn va afegir que «allò que no es pot fer és trivialitzar el concepte de violència associat a aquests delictes perquè és una falta de respecte als morts de tots els conflictes militars de la història del país».

Així, van descartar la rebel·lió i la sedició i, de fet, Van den Eynde va reivindicar el «desacord monumental» entre la Fiscalia i l'Advocacia per qualificar els fets, quelcom que demostra que «no tot està tan clar». Va dir que «l'única violència de què es parla és la que es compta amb els dits de la mà», amb «tres casos d'actuacions reactives a una situació tensional concreta d'un col·legi determinat, efectuat per una persona aïllada».

Una violència practicada per «grupuscles» perquè el que va succeir l'1-O va ser «una desobediència de tota la vida», de manera que segons el seu parer allò que al·leguen les acusacions no és res més que una «fal·làcia», basada a «agafar dues imatges i muntar una categoria» posant com a exemple els vehicles de la Guàrdia Civil el 20-S: «Tenim dos cotxes trencats i ells parlen de l'apocalipsi».

Defensa dels Mossos

Melero, de la seva banda, es va inclinar per desmantellar la participació dels Mossos d'Esquadra en la suposada rebel·lió com cos a armat al servei del Govern fins al punt de manifestar que «no existia el menor concert entre el Govern i els Mossos», acusats per la Fiscalia de contribuir a l'1-O.