Els dotze acusats en la causa pel procés independentista al Tribunal Suprem van apel·lar amb diferents fórmules al tribunal durant el seu torn d'última paraula per instar-lo a que sigui «valent» -així ho va demanar expressament l'exconseller Raül Romeva- i utilitzi l'«oportunitat» de dictar sentència per aconseguir una solució del conflicte a Catalunya en comptes d'«agreujar-lo». En aquest sentit, l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras va assegurar que «el millor seria tornar la qüestió al terreny de la política». «Mentrestant, el meu treball ha de ser el de contribuir sempre, a través del judici de les urnes, a promoure la democràcia, la convivència i el bé comú», va manifestar el líder d'ERC davant el tribunal que l'ha jutjat.

Posteriorment, i dirigint-se també directament als membres del tribunal, Junqueras va manifestar que entén que s'ha passat a la sala «la responsabilitat» de dictar sentència «sobre el que va ser el procés independentista català», però va destacar que «el millor per a tots seria tornar la qüestió a la política, la bona política, al terreny de la negociació, el diàleg i l'acord».

Un dels més contundents va ser l'expresident de Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat suspès Jordi Sánchez, que va desitjar als set magistrats que componen la Sala «llum» a l'hora de dictar sentència, admetent que no li agradaria «estar en la seva pell» davant «el problema que els ha caigut a sobre». Considera Sánchez que el tribunal té l'«oportunitat de no agreujar la crisi política» a Espanya i espera que la sentència «serveixi per al que la classe política no ha sabut resoldre».

L'exconseller d'Acció Exterior, Raül Romeva, a més de demanar «valentia» al tribunal li va recordar que a la banqueta dels acusats no s'asseuen 12 persones, sinó «dos milions que se senten concernides amb el que ha passat» i amb la decisió que es va a adoptar, apel·lant així directament al tribunal per lamentar seguidament que s'hagi traspassat al tribunal la responsabilitat sobre un assumpte que ha de ser resolt en el terreny polític.

Per la seva banda, l'exconseller de Presidència Jordi Turull va arribar a advertir la Sala durant el seu al·legat final que encara que es dicti una sentència condemnatòria contra els dotze líders independentistes per aquests fets no s'aconseguirà «escapçar l'independentisme», ni impedir que els catalans «decideixin el seu futur».

L'exconseller de Territori Josep Rull va realitzar la seva pròpia advertència als magistrats que «tenen l'oportunitat de dir quins són els límits dels drets i les llibertats» a la seva sentència, per afegir que «no hi ha prou presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble». «L'esperança és més poderosa que la por, darrere de nosaltres sempre vindran més. No hi ha prou presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble», va manifestar Rull en una llarga dissertació en la qual va retreure als magistrats que «no pugui veure créixer» els seus fills estant a la presó.

Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va finalitzar el seu al·legat advertint que el «resultat d'aquest judici» dependrà de «la qualitat de l'Estat espanyol», que, segons ell, tindrà conseqüències no només a Barcelona , sinó a totes les ciutats d'Espanya.

Va afegir que sigui quina sigui la resolució del Tribunal Suprem no farà que el moviment independentista caigui «en la frustració» i tampoc deixarà de « lluitar pel dret a l'autodeterminació». «Si la violència policial no va poder amb milions de persones, algú es creu que una sentència farà que es deixi de lluitar pel dret d'autodeterminació? Estic convençut que no», va afegir.

L'apel·lació directa al tribunal de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va ser de caràcter més personal, en retreure que l'hagi jutjat per un delicte de rebel·lió quan pels mateixos fets seus excompanys a la Mesa de l'òrgan parlamentari únicament hauran de respondre de desobediència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Pel que fa als tres exconsellers en llibertat condicional tampoc van perdre l'oportunitat de realitzar la seva petició concreta. Fins i tot l'exconseller Santi Vila, que va dimitir del seu càrrec abans de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del 27 d'octubre de 2017, va assenyalar que la situació actual és la d'«una cruïlla». Va afegir que «vaig dimitir perquè Carles Puigdemont no va voler o no va poder convocar eleccions».