La tensió pels pactes a l'Ajuntament de Barcelona es va traslladar al Parlament, on el president català, Quim Torra, i els grups de JxCat i ERC van protagonitzar diversos xocs dialèctics amb els comuns. Dos dies abans que se celebri la sessió constitutiva del nou plenari, en la qual serà elegida la persona que ocuparà l'alcaldia en els propers quatre anys, el president de la Generalitat va carregar contra els comuns per contemplar la possibilitat que Ada Colau repeteixi com a alcaldessa gràcies als vots del PSC i del grup municipal de Barcelona pel Canvi-Cs, que lidera Manuel Valls.

«Saben què significa el suport del senyor Valls? Saben què significarà? És el vot de l'establishment, del pont aeri, de la casta», va denunciar Torra a la sessió de control al president al ple del Parlament. «Ha arribat el temps que vostès decideixin. Han de dir-nos on estan, on se situen vostès, perquè ens hem perdut», va plantejar Torra, que va postil·lar: «Vostès què volen: drets o cadires?».

Segons el president de la Generalitat, els comuns han de decidir si pacten amb l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, o accepten els vots de Valls perquè Colau segueixi sent l'alcaldessa de la capital catalana. «Vostès decideixen: o escollir qui va guanyar les eleccions i situar-se en el bloc de la defensa dels drets i llibertats o escollir el pacte amb Cs», va remarcar.

Així va respondre a la presidenta del grup de Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach, que va reclamar el cessament de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, per haver demanat una «resposta de país» si Colau és investida gràcies als vots de Valls. Albiach va defensar que «Catalunya mereix un govern que governi per a tota la ciutadania», deixi de banda els «frontismes» i aposti per «teixir grans acords», quelcom que amb declaracions com les de Budó «és impossible». Segons el seu parer, Budó «es va permetre parlar d'una resposta de país davant una situació de normalitat democràtica com és que es formi una majoria alternativa a la llista més votada».

En una línia semblant es va expressar el president del grup parlamentari de PSC-Units, Miquel Iceta, que va advertir Torra que «té tot el dret a defensar» la independència però no a «negar la catalanitat» d'altres projectes. «Qualsevol pacte lliure entre forces democràtiques és legítim i les previsions de la llei electoral són de compliment obligat», va apuntar Iceta.

La tensió pels pactes a Barcelona es va reproduir en el debat de la posterior compareixença de Torra per fer balanç del seu primer any de mandat. El president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, va acusar els comuns d'anar-se'n «amb la dreta més rància», amb «la pitjor cara de la repressió», en «abraçar-se» a Cs a Barcelona. «Avui les cadires pesen més que la repressió. La cadira ha estat més important que la venjança i el judici. L'acord amb Valls els perseguirà. Estan disposats a pactar amb el diable», va denunciar.

«En què s'ha quedat el 15-M?»

També el portaveu de JxCat, Albert Batet, els va dirigir dures crítiques. «Quina decepció, senyors dels comuns. En què s'ha quedat el 15-M?», es va preguntar el portateveu.

Mentrestant, la direcció de Barcelona en Comú va defensar l'opció que Colau repeteixi com a alcaldessa gràcies a un pacte de govern amb el PSC i amb els vots de Manuel Valls, ja que considera que el més rellevant és mantenir l'alcaldia per continuar aplicant polítiques de canvi. «L'elecció no és ERC o PSC, l'elecció és l'alcaldia», va voler destacar Ada Colau, que va explicar els detalls de la consulta que Barcelona en Comú farà als seus gairebé 10.000 inscrits.