El jutge instructor de la causa del procés en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va rebutjar ahir deixar sense efecte l'ordre de detenció i ingrés a la presó que manté vigent contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que és a Bèlgica. El líder independentista va realitzar la seva petició per poder acudir a jurar el seu càrrec d'europarlamentari davant la Junta Electoral Central sense ser arrestat. El magistrat resol en el mateix sentit instat per la Fiscalia en el cas de Puigdemont i en el de l'exconseller Antoni Comín, que havia sol·licitat també el cessament de l'ordre de detenció que pesa contra ell.

Tots dos també reclamaven a Llarena que se suspengués el procediment judicial contra ells fins que es tramités la corresponent autorització del Parlament que al·legava que la seva immunitat parlamentària s'origina des del moment en què van ser proclamats electes el passat 26 de maig.

En la seva resolució, notificada ahir, el jutge Llarena considera que Puigdemont i Comín han interpretat de forma errònia el Protocol sobre els Privilegis i les immunitats de la Unió Europea. Segons el jutge, l'article 9 d'aquest Protocol en el qual se sostenen els sol·licitants, fa pivotar el règim d'immunitats en dues circumstàncies acumulatives que no es donen en el present cas: que el Parlament Europeu estigui «en període de sessions» i que la immunitat es reconeix «als seus membres».

La distinció clau

Al fil del que es va assenyalar ahir en un altre acte per la sala que ha jutjat el procés en el cas de l'exvicepresident a la presó preventiva, Oriol Junqueras -a qui es va denegar el permís per realitzar el mateix tràmit-, Llarena recorda que la condició de membre del Parlament Europeu es produeix en dues fases: la primera, davant la Junta Electoral Central per jurar o prometre la Constitució, i la segona, per prendre possessió i adquirir així la condició de membres del Parlament.

En definitiva, Llarena conclou el següent: «Mentre els sol·licitants no realitzin el tràmit intern descrit, en cap cas podrien iniciar la segona fase dels tràmits necessaris per a l'adquisició de la condició de membre del Parlament Europeu del qual l'article 9 del Protocol fa dependre el règim d'immunitat». Si aquesta segona fase es desenvolupés i adquirissin la mateixa, llavors ja com a «membres», i no com a electes, complirien un dels pressupostos de les prerrogatives corresponents.

Llarena explica també en la seva resolució que per ostentar la immunitat, no n'hi ha prou amb ser membre electe del Parlament sinó que es requereix, a més, que el Parlament estigui en període de sessions; aquest segon pressupost és una fase posterior a la proclamació dels electes. El magistrat se sosté en doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i en el propi fonament de la immunitat, que persegueix preservar el bon funcionament de la institució i la independència dels diputats en l'exercici de les seves funcions.

Puigdemont i Comín justificaven la seva petició per la seva condició de membres electes del Parlament Europeu després del resultat que van obtenir a les darreres eleccions del 26 de maig (26-M), a l'empara del Protocol de privilegis i immunitats de la Unió Europea.