El Tribunal Suprem va confirmar el processament dels exconsellers Antoni Comín i Meritxell Serret, fugats a Bèlgica després de la seva imputació en la causa del procés el 2017, per delictes de rebel·lió, malversació o desobediència.
Es tracta d'una peça separada a la causa principal del procés, en la qual han estat jutjats durant quatre mesos dotze líders independentistes.
De forma paral·lela a aquest procediment, la Sala penal de l'alt tribunal va desestimar els recursos d'apel·lació dels exconsellers i va confirmar la decisió del jutge instructor, Pablo Llarena, de processar-los, en el cas de Comín per rebel·lió i malversació, i en el de Serret per desobediència i malversació.
En relació amb la rebel·lió, la Sala assenyala en un acte que el tribunal de Schleswig-Holstein (Alemanya) -que va rebutjar lliurar Carles Puigdemont i diversos exconsellers per rebel·lió- va examinar «amb certa lleugeresa i superficialitat» la violència en el procés.
Es pregunta el tribunal «quants policies caldrien per obligar a complir» les resolucions judicials «que s'estaven infringint» davant la presència d'«una massa de persones» convocada a executar una conducta inqüestionablement il·legal i inconstitucional «que anava a entrar en confrontació» amb els agents.
La Sala recorda que no estem davant el concepte clàssic de rebel·lió (un delicte que en aquest cas només afecta Comín) mentre que en aquest cas es produeix des d'una comunitat autònoma amb «una estructura institucional molt sòlida i assentada» que comptava amb «un full de ruta» per «desagregar-la institucional i políticament de l'Estat».
Indica que els màxims dirigents del procés van portar endavant el referèndum encara sabent l'«elevat risc» de violència davant el qual no van suspendre la convocatòria, per la qual cosa «resulta difícil concloure que no havien de respondre d'uns fets que podien evitar».
«El seu domini de la situació de risc, atès que fins al final estava a les seves mans evitar-la i que a més eren qui l'havien generat amb l'organització i materialització de la seva convocatòria, no sembla fàcilment excloïble. A menys que, alterant l'ordre jurídic més raonable i legal, entenguem que la celebració del referèndum era legítima i l'oposició policial il·legítima», indica amb certa ironia.
