22 de juny de 2019
22.06.2019

El Tribunal Suprem rebutja deixar en llibertat els polítics presos

Els magistrats no veuen «raons sobrevingudes» i argumenten que cal assegurar que el procés judicial culmini En no haver-hi més diligències, el trasllat a Catalunya es faria la setmana vinent

22.06.2019 | 01:26
El jutge Marchena ha deixat via lliure perquè es pugui iniciar el trasllat a presons catalanes.

El Tribunal Suprem va rebutjar deixar en llibertat set dels nou acusats del procés que van sol·licitar la seva llibertat després de la fi del judici i va comunicar al Ministeri de l'Interior el seu vistiplau perquè tots ells siguin traslladats a presons catalanes.

En no haver-hi diligències que exigeixin la seva presència, l'alt tribunal considera que no hi ha cap «obstacle» per al seu trasllat a les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Figueres, on es trobaven abans del judici.

Així els ho va transmetre el jutge Marchena en un escrit tramès al secretari general d'Institucions Penitenciàries, dependent d'Interior, òrgan competent en aquesta matèria, que podria emprendre el trasllat en la setmana que ve, segons van indicar fonts de la Secretaria.

Marchena es va pronunciar d'aquesta manera una vegada el tribunal va decidir mantenir a la presó set acusats (ni Oriol Junqueras ni Raül Romeva ho van sol·licitar) donada la necessitat de salvaguardar els fins del procés penal, que ara s'endinsa en les fases de deliberacions a l'espera de dictar sentència ferma.

L'esmentada raó «confereix legitimitat constitucional a la restricció de llibertat» dels encausats, atès que a més no s'ha «eliminat» ni el risc de fugida ni els altres pressupostos que fan «aconsellable» aquesta mesura com la reiteració delictiva.

Respecte als arguments del líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez en relació amb el grup de treball de l'ONU que va aconsellar la seva llibertat, la Sala recorda que el seu dictamen no té caràcter vinculant i retreu que faci una valoració dels delictes dels quals se'ls acusa «d'esquenes» a l'activitat probatòria del judici.

«Malament pot reivindicar-se la llibertat d'un acusat (...) -diu el Suprem- quan el que s'està demanant en aquest dictamen és que el Govern» prengui les mesures necessàries per remeiar la seva situació, fet que suposa ignorar «una de les notes essencials que defineixen qualsevol Estat de Dret»: la separació de poders.

Sumat això al fet que, per a la Sala, «no falten en el dictamen afirmacions extravagants, que no tenen tota lògica i d'impossible encaix en el nostre sistema processal», a més que oblida que l'1-O va ser prohibit pels tribunals i que fa una «valoració a ulls clucs» d'elements probatoris del judici.


Cap persecució a les idees

També rebutja el tribunal que les acusacions persegueixin coaccionar els acusats per les seves idees polítiques.

«Només a partir del desconeixement de la nostra realitat política i jurídica poden subscriure's missatges d'aquesta naturalesa», diu la Sala, que recorda que els acusats defensen les mateixes idees que «els partits polítics que sostenen» l'actual Govern català.

El Suprem reconeix la influència dels grups de treball i relators de l'ONU, però en aquest cas dona la raó a la Fiscalia, que va assenyalar que l'esmentat grup era «purament auxiliar», i recorda que l'Advocacia va sol·licitar la revisió del seu dictamen que va qualificar d'«arbitrària» la presó preventiva de diversos dels acusats, per manca d'imparcialitat dels seus redactors en al·ludir la sospita de filtració del mateix per la defensa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook