27 de juny de 2019
27.06.2019

Torra, a un pas de ser jutjat per no retirar llaços grocs durant la campanya

El jutge descarta arxivar la causa per desobediència a la JEC i constata que els fets podrien ser constitutius de delicte

27.06.2019 | 11:35
El president de la Generalitat, Quim Torra.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat el president de la Generalitat, Quim Torra, a un pas de judici per desobediència per incomplir l'ordre de la Junta Electoral de retirar d'edificis públics en campanya els llaços grocs i pancartes a favor dels presos del procés.

En un acte, el magistrat del TSJC Carlos Ramos, instructor de la causa oberta a Torra arran d'una querella de la Fiscalia, dona deu dies a les parts perquè sol·licitin l'obertura del judici oral formulant escrit d'acusació o sol·licitant l'arxiu de la causa, després de concloure que existeixen indicis que va poder cometre un delicte de desobediència o, alternativament, denegació d'auxili.

En el seu escrit, que es pot recórrer, el jutge rebutja la petició de Torra d'arxivar el cas, perquè la possibilitat de complir els mandats de la Junta Electoral Central (JEC) estava "perfectament" al seu abast i, malgrat això, va optar per "persistir en la desobediència" per la seva "clara voluntat obstativa al seu compliment".

El magistrat ressalta que els llaços grocs, les estelades i les pancartes demanant la llibertat dels presos representen "els anhels d'independència de Catalunya i la seva constitució en forma de república", que en aquests moments identifiquen "legítimament" uns partits i part de la ciutadania, davant altres partits i ciutadans que s'oposen "amb idèntic afany i no menys legitimitat".

Aquests símbols, apunta el jutge, poden ser "legítimament utilitzats" per les formacions polítiques que ho desitgin en la seva propaganda electoral, "però no poden ser exhibits per les administracions i pels poders públics sense infringir greument el seu deure objectivitat i de neutralitat, almenys no durant els períodes electorals".

L'acte detalla que, davant les generals del 28A, la JEC va ordenar l'11 i 18 de març a la Generalitat que retirés dels seus edificis els llaços grocs, banderes independentistes i pancartes a favor dels presos, davant la qual cosa que Torra, en una "argúcia per a no complir el disposat", va recórrer amb el termini ja vençut.

El jutge emfatitza que Torra, "amb el propòsit de dissimular el seu ferm designi d'incomplir o, en qualsevol cas, d'endarrerir el màxim possible el compliment del mandat de la JEC", va demanar al Síndic de Greuges que aclarís la seva postura davant aquest pols, davant la qual cosa el defensor de les persones va reiterar el 20 de març que s'havia d'obeir a l'àrbitre electoral.

El jutge destaca que, "per si hi hagués algun dubte sobre la voluntat obstativa del querellat al compliment dels acords de la JEC", la llavors portaveu del Govern Elsa Artadi va sostenir el 19 de març en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu que Torra havia reafirmat la seva decisió personal de mantenir la pancarta a favor dels presos que penjava del balcó del Palau de la Generalitat.

A més, subratlla que, quan la JEC va notificar a la Generalitat el 19 de març que no suspenia la seva ordre que retirés els símbols partidistes, "per si hi hagués encara algun dubte sobre la voluntat decididament obstativa" de Torra, el Govern va publicar una nota de premsa el 20 de març en què s'anunciava que el president "no ha donat ni donarà cap ordre com li havia exigit la JEC".

A més, la nota descrivia una cronologia de l'ocorregut en la que reconeixia "palesament", segons el jutge, que havia mantingut el llaç groc després de vèncer els ultimàtum fixats per la JEC.

Finalment, el Govern va cobrir la pancarta sobre els presos el 21 de març al migdia amb una altra amb el lema "Llibertat d'expressió" i va substituir el llaç groc per un idèntic però de color blanc.

"Curiosament, en la tarda del dia 21 de març, en el que sens dubte constitueix un clar indici d'una acció d'incompliment que responia a la mateixa iniciativa inspirada per Torra per al Palau de la Generalitat, en les altres seus públiques - conselleries i delegacions territorials - es van substituir una part dels llaços grocs per pancartes amb llaços blancs", exposa el jutge.

Segons el magistrat, que una vegada finalitzat el tràmit de diligències prèvies ha transformat la causa en un procediment abreujat, l'actuació de Torra podria ser constitutiva d'un delicte de desobediència, que pot comportar la inhabilitació per a càrrec públic.

Alternativament, segons el TSJC, podria constituir un delicte de denegació d'auxili, que castiga amb suspensió d'ocupació o càrrec públic per entre dos i tres anys a l'autoritat pública que, sent requerit per l'autoritat competent, no prestés l'auxili a causa de l'administració de justícia o un altre servei públic.

En el seu escrit, el jutge afirma que "no mereix cap crèdit" l'argument al·legat per Torra en la seva declaració com a investigat, el passat 15 de maig, en el sentit que la JEC no tenia competència.

"No pot invocar-se en assumptes electorals una pretesa autonomia del president de la Generalitat, com autoritat de l'Estat, davant l'Administració Electoral i, encara menys, durant el període electoral d'unes eleccions generals, seguides de les europees, per procurar excloure'l del deure, sancionat penalment, d'obediència a les seves prescripcions electorals adoptades amb totes les formalitats legals", raona.

En aquest sentit, remarca que la Llei Orgànica de Règim Electoral (LOREG) dona competències a les autonomies per aprovar la seva pròpia legislació electoral per a regular les eleccions en els seus respectius parlaments, "possibilitat de la que, per cert, Catalunya no ha fet ús fins al moment, per la qual cosa tampoc no existeix una Junta Electoral amb competència per a tota la comunitat autònoma catalana".

"Mentre això no ocorri - subratlla -, l'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives a tot el territori de Catalunya és precisament la JEC".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook