El Parlament va rebutjar ahir el decret llei del Govern per limitar el preu del lloguer de l'habitatge en determinades zones en quedar-se en minoria, una iniciativa que va arribar al ple amb un informe contrari però no vinculant del Consell de Garanties Estatutàries.

El decret llei del Govern de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendaments de l'habitatge i de modificació del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya va comptar només amb el suport dels dos grups que sustenten el Govern -JxCat i ERC -64 vots-, mentre que l'oposició en bloc, Ciutadans, PSC, comuns, CUP i PPC, van votar en contra - 69 vots -, encara que per motius diferents.

El Govern va aprovar el passat 21 de maig el decret per limitar els preus de lloguer en els barris o a les ciutats on es pugui acreditar una falta d'habitatge assequible.

La iniciativa de l'executiu català obligava a declarar una ciutat o barri com a «zona amb mercat d'habitatge tensa» com a pas previ per imposar la contenció de preus, amb l'excepció de Barcelona, l'actuació deixava en mans de l'ajuntament.

Com a norma general, el decret del Govern establia que el cost de lloguer en aquestes zones només podia superar en un 10% l'índex de referència de preus, ampliable fins a un 5% addicional en situacions excepcionals.

El decret llei del Govern va arribar ahir al ple del Parlament amb un dictamen contrari encara que no vinculant del Consell de Garanties Estatutàries, que considera que vulnera competències de l'Estat i alguns articles de la Constitució i de l'Estatut.

Durant el debat parlamentari, la consellera de Justícia Ester Capella va defensar el decret llei del Govern per poder posar un «límit als preus abusius» i a «l'augment desproporcionat dels lloguers» a fi de garantir el dret a l'habitatge.

Capella va dir no compartir l'informe del Consell de Garanties Estatutàries: «Tenim la competència i la nostra responsabilitat és exercir-la», va afegir.

No obstant això, Ciutadans, el PSC i el PPC es van acollir al dictamen d'aquest òrgan per rebutjar el decret llei del Govern, i van advertir que la competència en aquesta matèria és de l'Estat. Ciutadans, en aquest sentit, va retreure a l'executiu català la falta d'habitatge públic, mentre que el PSC va acusar el Govern d'aprovar aquest decret per buscar un «titular electoralista».

En canvi, Catalunya en Comú Podem i la CUP van afirmar que comparteixen la intenció del Govern de limitar els preus del lloguer, però critiquen que ho hagi fet sense el suport i el consens de les organitzacions vinculades a aquest sector com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogaters.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest dimecres que la Generalitat «exercirà l'opció de compra» dels terrenys en els quals hauria d'ubicar-se el recinte Hard Rock Entertainment World, abans conegut com a projecte BCN World, a Vila-seca i Salou (Tarragonès).

Així ho va confirmar Calvet a la sessió de control al Govern en el ple del Parlament, a preguntes del diputat de Catalunya en Comú Podem David Cid, que s'ha fet eco de la denúncia de la plataforma Aturem BCN World i ha demanat explicacions per pretendre «destinar 120 milions d'euros a comprar uns terrenys que són de la Caixa per a un projecte que teòricament és una inversió privada» i en el qual s'ubicarà un «complex hoteler i del joc».

«Ni un euro públic»

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar ahir que el projecte Hard Rock no costarà «ni un euro públic» i permetrà la creació de 12.000 llocs de treball al Camp de Tarragona.