El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat el president de la Generalitat, Quim Torra, a un pas de judici per desobediència per incomplir l'ordre de la Junta Electoral de retirar d'edificis públics en campanya els llaços grocs i pancartes a favor dels presos del procés.
En un acte, el magistrat del TSJC Carlos Ramos, instructor de la causa oberta a Torra arran d'una querella de la Fiscalia, dona deu dies a les parts perquè sol·licitin l'obertura del judici oral formulant escrit d'acusació o sol·licitant l'arxiu de la causa, després de concloure que existeixen indicis que va poder cometre un delicte de desobediència o, alternativament, denegació d'auxili.
En el seu escrit, que es pot recórrer, el jutge rebutja la petició de Torra d'arxivar el cas, perquè la possibilitat de complir els mandats de la Junta Electoral Central (JEC) estava «perfectament» al seu abast i, malgrat això, va optar per «persistir en la desobediència» per la seva «clara voluntat obstativa al seu compliment».
El magistrat ressalta que els llaços grocs, les estelades i les pancartes demanant la llibertat dels presos representen «els anhels d'independència de Catalunya i la seva constitució en forma de república», que en aquests moments identifiquen «legítimament» uns partits i part de la ciutadania, davant altres partits i ciutadans que s'oposen «amb idèntic afany i no menys legitimitat».
Aquests símbols, apunta el jutge, poden ser «legítimament utilitzats» per les formacions polítiques que ho desitgin en la seva propaganda electoral, «però no poden ser exhibits per les administracions i pels poders públics sense infringir greument el seu deure objectivitat i de neutralitat, almenys no durant els períodes electorals».
Generals del 28-A
L'acte detalla que, davant les generals del 28A, la JEC va ordenar l'11 i 18 de març a la Generalitat que retirés dels seus edificis els llaços grocs, banderes independentistes i pancartes a favor dels presos, davant la qual cosa que Torra, en una «argúcia per a no complir el disposat», va recórrer amb el termini ja vençut.
El jutge emfatitza que Torra, «amb el propòsit de dissimular el seu ferm designi d'incomplir o, en qualsevol cas, d'endarrerir el màxim possible el compliment del mandat de la JEC», va demanar al Síndic de Greuges que aclarís la seva postura davant aquest pols, davant la qual cosa el defensor de les persones va reiterar el 20 de març que s'havia d'obeir a l'àrbitre electoral.
El jutge destaca que, «per si hi hagués algun dubte sobre la voluntat obstativa del querellat al compliment dels acords de la JEC», la llavors portaveu del Govern Elsa Artadi va sostenir el 19 de març en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu que Torra havia reafirmat la seva decisió personal de mantenir la pancarta a favor dels presos que penjava del balcó del Palau de la Generalitat. A més, subratlla que, quan la JEC va notificar a la Generalitat el 19 de març que no suspenia la seva ordre que retirés els símbols partidistes.
