Al voltant de 200.000 rates viuen al clavegueram de la ciutat de Barcelona, segons un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el primer d'aquestes característiques que es fa en una ciutat espanyola, que adverteix que aquests animals poden transmetre malalties infeccioses a humans.

L'ASPB acaba de presentar les conclusions del primer cens de rates de claveguera en una gran ciutat a Espanya, que també és un dels primers a Europa, en el marc del projecte BCNRats, que pretén conèixer i ponderar els riscos associats a les rates per establir estratègies de vigilància i control.

La metodologia que els tècnics de l'ASPB i de l'empresa Lokímica han utilitzat per al recompte consisteix a dividir els més de 900 quilòmetres de xarxa de clavegueram visitable de la ciutat en trams de 90 metres i col·locar a cadascuna d'aquestes seccions 30 trampes de captura, que van revisar durant quatre nits consecutives.

L'estudi, que es va dur a terme entre desembre del 2016 i novembre del 2017 i els resultats del qual s'han presentat a la sessió científica mensual de juny de l'ASPB, ha evidenciat una mitjana d'11,24 rates capturades en cada tram, el que resulta en una estimació de 106.739 rates, com a mínim, a la xarxa visitable del clavegueram, que puja a més de 200.000 si considerem la xarxa no visitable.

No obstant això, la tècnica de control de plagues de l'ASPB, Sandra Franco, ha alertat que "la xarxa no visitable té unes característiques diferents de la visitable i això dificulta l'extrapolació".

Segons el responsable del servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l'ASPB, Víctor Peracho, el 2014 va haver un increment "considerable" de rosegadors a la capital catalana - un 24% respecte a l'any anterior - que atribueix a una "explosió demogràfica cíclica de l'espècie".

Un segon estudi de l'ASPB ha provat que el nombre de connexions dels claveguerons i embornals afavoreixen la incidència de les rates de claveguera, ja que "suposen una aportació d'aliment, aigua, refugi i punt de sortida a l'exterior".

Franco ha afegit que "com més densitat de població i més estret sigui el carrer, més rosegadors tindran tendència a concentrar-s'hi i aquests també busquen espais amb àrees verds, ja que són el seu hàbitat natural, perquè la claveguera només és un refugi".

"De moment, aquests factors identificats no són eliminables i fa falta investigar-ne més", ha reconegut Franco, qui ha recordat que el pròxim estudi el dedicaran al cens de rates en superfície.

L'ASPB també ha comprovat que les rates que habiten a la claveguera de Barcelona no són resistents a rodenticides (pesticida que s'utilitza per matar rosegadors), una cosa que no passa en algunes poblacions d'Europa, EUA i el Canadà, on aquests animals estan modificant el seu genotip per un possible abús d'aquest raticida.

Sobre el potencial zoonòtio dels rosegadors, l'ASPB, en col·laboració amb l'Hospital Clínic i la Universitat de València, ha trobat una prevalença del 59% del bacteri Listèria i del 71% de l'Escherichia coli en una mostra de 212 rosegadors.

"Això és una bestialitat. Hi ha pocs estudis que observin amb una mostra suficient gran unes prevalences d'agents zoonòtics tan elevades", ha declarat el biòleg de l'ASPB, Tomás Montalvo, que ha dirigit l'estudi.

Dels 16 bacteris zoonòtiques (que es poden transmetre a humans) detectats a les rates de mostra, els bacteris Campylobacter i Salmonel·la es van trobar en els nivells més baixos, amb una prevalença del 7% cadascun, i Yersinia enterocolitica i Leptospira interrogans en nivells "moderats", amb el 18 i 12%, respectivament.

Una altra dada sorprenent de l'estudi és l'alta prevalença del protozou Leishmania infantum - del 33,3% - en els exemplars del clavegueram, ja que, segons Montalvo, "les rates són un reservori poc comú per a aquest patogen".

A més, més del 40% de les rates analitzades presentaven resistència als antibiòtics cefalosporines i quinolones, els més utilitzats per combatre malalties infeccioses.

Un 85% de les mostres analitzades estaven infectades per deu espècies diferents de paràsits, segons el biòleg, qui ha destacat que "cinc d'aquestes espècies eren zoonòtiques i dues han estat detectades per primera vegada a tot Europa", per la qual cosa l'ASPB ha publicat l'estudi en el 'Rodenticide Resistance Action Commitee'.

"Moltes malalties que transmeten les rates són zoonòtiques i poden afectar la salut de les persones, però encara no tenim evidència directa de cap malaltia que s'hagi transmès pel contacte estret amb rates", ha conclòs Montalvo.