El Tribunal Suprem (TS) va confirmar la nul·litat de la taxa que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el 2016 per gravar els habitatges que portin més de dos anys buits, en entendre que la facultat d'imposar aquest gravamen no competeix al consistori sinó a la Generalitat.
D'aquesta forma, l'alt tribunal va desestimar el recurs de l'Ajuntament dirigit per Ada Colau i va confirmar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar aquesta taxa i va donar la raó a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, SA (SAREB).
En la seva sentència, que el Suprem ha avalat ara, el TSJC concloïa que l'Ajuntament de la capital catalana no pot imposar una taxa sobre pisos injustificadament buits, atès que és la Generalitat qui té competències exclusives en la matèria, com estableix l'Estatut d'Autonomia, i els consistoris només les poden exercir en relació amb l'habitatge públic i de protecció oficial.
El Suprem rebutja l'argument esgrimit per l'Ajuntament que l'anul·lació de la taxa suposa la infracció d'articles de la llei reguladora d'Hisendes locals i del règim especial de Barcelona i estableix que el consistori no és competent per aprovar disposicions de caràcter general en la matèria.
Segons l'opinió del TS, la regulació de les taxes locals s'efectua a través de les ordenances fiscals, que compten amb un ampli marge a causa del principi de l'autonomia municipal i al caràcter democràtic de les corporacions locals, però no «fins al punt de deixar sense efecte l'observança d'allò establert a la llei sobre els elements essencials de cada tribut».
Per al Suprem, la taxa impulsada per l'Ajuntament «no resulta enquadrable en cap dels serveis o activitats» que la legislació preveu que poden ser regulats pels consistoris en les seves competències municipals.
A més, recorda que l'Estatut català «no atorga competències» al consistori «per realitzar l'activitat gravada amb les taxes aquí polèmiques».
Cap consideració
La sentència destaca que, en la seva resolució, el TSJC no feia cap consideració sobre si la Generalitat, d'acord amb les competències exclusives en matèria d'habitatge que li reconeix l'Estatut, pot atorgar als ens locals atribucions en la matèria.
La taxa, que va ser recorreguda a més per l'Associació Espanyola de la Banca, preveia gravar amb 633 euros els propietaris d'habitatges que hagin estat declarats d'utilització anòmala per portar desocupats més de dos anys de forma injustificada i amb uns altres 266 euros per cada requeriment obert per desoir l'ordre municipal de cessament de la situació.
El TSJC va subratllar en la seva sentència que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 2006 va distribuir «amb manifesta claredat» les competències en matèria d'habitatge, reservant als ajuntaments les de promoció d'habitatge públic o de protecció oficial, i insistia en el fet que aquest repartiment és «coherent» amb el contingut de la Llei reguladora de Bases de Règim Local.
