El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va reclamar una negociació amb el Govern central per acordar les condicions per a un futur referèndum sobre l'estatus jurídic de Catalunya, i va rebutjar una altra declaració unilateral d'independència (DUI) si hi ha condemnes als polítics catalans jutjats pel procés: «No em sembla gens oportuna».
En un esmorzar de Nova Economia Fòrum a Madrid, Torrent va insistir en el missatge que manté el seu partit sobre la investidura de Sánchez, davant la qual ERC no posarà «línies vermelles» però tampoc no oferirà «xecs en blanc» i va demanar que hi hagi negociació. «Ens preguntem quin PSOE i quin president Sánchez ens trobarem, si el del diàleg o el del 155», va afegir.
Torrent va ser replicat immediatament pels seus socis al Govern de la Generalitat, Junts per Catalunya, que es van mostrar contraris a la proposta. El portaveu de JxCat, Albert Batet, va replicar Torrent, que no acceptaran cap «retrocés» respecte als «valors de l'1 d'octubre», poc després que el republicà hagués proposat el pacte que fixi «amb claredat» les condicions per celebrar un referèndum.
«Per a nosaltres, tot el que siguin propostes que signifiquin un retrocés als valors de l'1 d'octubre, és evident que no ens trobaran (...) Des de l'àmbit d'ERC, que cada dia van canviant de proposta, ahir demanaven un avanç electoral. Tot el que no respongui als valors de l'1-O, per a nosaltres és un retrocés».
«Una anomalia»
El president del Parlament va assegurar que la seva presència ahir a Madrid per oferir una conferència és «una anomalia» perquè planteja propostes «i el president Sánchez continua absent a Catalunya». «No ha fet absolutament res per resoldre el conflicte», va dir. «A dia d'avui no sabem si té una proposta, potser la té i no la presenta perquè tem l'opinió de la ciutadania. I si no en té cap, el problema encara seria més gran, un país no es pot governar sense tenir un projecte», va afegir.
«L'única solució»
Torrent va insistir al llarg de la seva conferència que l'única solució per a Catalunya és un referèndum en el qual els ciutadans d'aquesta comunitat en decideixin l'estatus jurídic, i per això va reivindicar que cal pactar les condicions perquè se celebri, cosa que ha anomenat «un pacte de claredat», una fórmula utilitzada al Canadà en relació amb les aspiracions secessionistes del Quebec. «No provocaria canvis immediats, donaria llum al conflicte i oferiria un horitzó d'esperança per a les parts», va agregar.
Des del punt de vista de l'independentisme, va assegurar que les bases per al referèndum ja existeixen i s'ha de convocar, i ha afegit que falta saber què planteja el Govern espanyol. «Si l'Estat opta per la repressió, serà només qüestió de temps que l'independentisme passi del 48% al 60%», va advertir.
Descarta una altra DUI
El president del Parlament no va voler parlar sobre quin ha de ser el posicionament del Govern espanyol si el Tribunal Suprem dicta condemnes contra els polítics catalans jutjats pel procés, sobre la possibilitat d'un indult, en negar-ne el punt de partida: que s'hagi comès cap delicte.
Va insistir que si hi ha condemnes, la resposta des de Catalunya no ha de ser una altra declaració unilateral d'independència, que al seu parer no seria «gens oportuna des d'un punt de vista polític», sinó una proposta el més unitària possible i que representi «el 80% de la societat que vol una solució política».
El ministre d'Afers Estrangers en funcions, Josep Borrell, va replicar Torrent que no existeix «cap possibilitat constitucional» de celebrar un referèndum de secessió a Espanya, tal com ocorre en la majoria de països democràtics.
«No hi ha cap possibilitat»
«No sé quantes vegades el president del Govern ha de repetir l'evidència. No existeix cap possibilitat constitucional de celebrar un referèndum de secessió a Espanya», va remarcar Borrell.
El ministre va insistir que «no hi ha res en el Dret Internacional» que empari un referèndum de secessió de Catalunya i va esmentar que, a diferència de l'el Regne Unit, en el cas espanyol, com l'alemany, com l'italià. com el francès, aquesta possibilitat constitucional «no existeix».
