Un jutge ha arxivat la causa a tres professores de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) per suposats comentaris despectius a alumnes fills de la Guàrdia Civil després de les càrregues de l'1-O, si bé ha remès el cas a la conselleria d'Ensenyament per si van poder cometre una infracció administrativa.

Segons han informat a Efe fonts pròximes al cas, el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Martorell, que ja va arxivar el cas respecte a sis professors més dels nou sobre els que es va querellar la Fiscalia, ha donat carpetada a les peces relatives als tres docents que encara seguien investigats pels comentaris que van fer en classe, on assistien com a alumnes fills d'agents de la Guàrdia Civil, l'endemà del referèndum il·legal.

En una de les actes d'arxiu, el jutge al·lega que no veu base suficient per mantenir oberta l'acció penal, si bé remet testimoni de l'investigat a la conselleria d'Ensenyament, perquè determini si la seva actuació va poder ser constitutiva d'alguna infracció administrativa i s'han de depurar possibles responsabilitats disciplinàries.

En un missatge en el seu compte de Twitter, el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha considerat una "gran notícia" i el "final d'un malson" l'arxiu de la causa a les tres professores que seguien imputades i s'ha preguntat qui repararà ara "el dany fet contra el centre i el professorat.

Malgrat arxivar el cas a les últimes tres professores investigades, el jutge sosté que una d'elles hauria aprofitat la seva classe "no per exercir com a docent en la matèria de la qual era professora en un institut de secundària, sinó per expressar la seva opinió sobre uns fets concrets, exclusivament des del seu punt de vista, en un clima de crispació social com el que es vivia a Catalunya el 2 d'octubre del 2017, que tenia a la societat catalana profundament dividida".

"Tot això - ressalta el jutge - davant d'alumnes adolescents menors d'edat, sense, per tant, tenir en compte que podia haver-hi alumnes i pares d'alumnes que no compartissin el manifestat per ella a classe".

Segons l'acte, la professora, com va reconèixer en la seva declaració com a investigada, va mostrar als alumnes "la seva preocupació per l'actitud poc democràtica que existia en algunes institucions respecte a la convocatòria de l'1-O i la participació en el mateix".

A més, va dir als alumnes que ella anava a secundar la vaga que havia convocat per a l'endemà, 3 d'octubre, "per entendre que estava en perill la democràcia, però no obstant això no els va parlar als alumnes ni dels valors de la Constitució Espanyola, ni de l'obligació que tenen tots els ciutadans d'acatar i complir la llei, així com les resolucions judicials que s'apliquen, encara que no s'estigui d'acord amb elles, com passa en tots els Estats democràtics".

L'advocat de l'Associació Espanyola de Guàrdies Civils (AEGC) Jorge Piedrafita, que representa a una de les alumnes denunciants, ha indicat a Efe que recorrerà contra l'acte d'arxiu, ja que considera que en el mateix "s'acredita que la investigada es va extralimitar en les seves funcions".

Per a l'advocat, la professora a la qual van denunciar "va donar un exclusiu punt de vista als alumnes sense explicar els valors constitucionals, el respecte o acatament a les sentències i la independència del poder judicial com valors constitutius d'un estat democràtic de dret".

Més enllà que el jutge consideri que es pot apreciar una consulta sancionable administrativament, l'advocat ha advertit que aquesta conducta "no pot resultar emparada per la llibertat d'expressió, que no és un valor absolut", ja que va existir un "menyscabament i incitació a l'odi cap als alumnes fills de guàrdies civils que requereix una resposta jurídica, més tractant-se de menors d'edat en etapa de formació social i personal".

Les tres professores investigades van comparèixer el passat 21 de juny davant del jutge, que va obrir la causa després que la Fiscalia denunciés que els nou docents van dirigir comentaris discriminatoris i despectius a fills de guàrdies civils quan tractaven en classe les càrregues policials per impedir el referèndum.

Una de les professores va admetre davant del jutge haver organitzat un debat sobre l'1-O en classe, per a la qual cosa va dir que no va demanar cap permís ni autorització als seus superiors, invocant la llibertat de càtedra que l'empara.

La docent, no obstant això, va negar els comentaris que li atribueix en la seva denúncia la Fiscalia, que afirma que la dona va qualificar de "bèsties" als agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat per la seva actuació l'1-O i va instar a anar-se'n de classe als alumnes que no estiguessin d'acord amb el debat que va organitzar sobre el referèndum.